Buscar este blog

jueves, 10 de noviembre de 2011

Campanya bruta

Estorat em vaig quedar ahir el vespre veient el nou vídeo electoral del PSC.  Que baixos han arribat a caure!!!.
Com a metge que soc, no em podia creure que ningú, repeteixo, ningú, pogués pensar que un metge o qualsevol altre professional de la medicina es pot quedar com un estaquirot, sense moure un dit mentre algú pateix o s'està morint i necessita consol.
El PSC ha ofès a la sanitat de Catalunya. Hem hagut de patir minves en el sou, ja des de juny de 2010 quan la Sra. Geli dirigia la conselleria;  hem perdut un seguit de conquestes socials d'anys, per evitar acomiadaments, i ho acceptem per responsabilitat; però mai, cap dels nostres pacients podrà dir que un metge, una infermera o qualsevol altra professional de la sanitat s'ha quedat amb el braços creuats mentre necessitava la seva ajuda.
El PSC ens demostra un cop més que la demagògia és una de les seves armes predilectes. Quina fiabilitat ens pot donar un partit que quan ha governat ha deixat al país endeutat fins les orelles, que quan els ciutadans li han dit que no podien seguir al capdavant de Catalunya s'han dedicat a menystenir els esforços de qui intenta endreçar la desfeta socialista?.
I la gota que omple el got; acusar a qui governa que les retallades causen morts!!!
Sort que hi ha socialistes que tenen encara dignitat i es desmarquen de la demagògia dels dirigents.
I de cop i volta, vostè fa retirar el vídeo de la polèmica. I si el fa retirar és per què l'havia aprovat prèviament amb el comitè de campanya.
Sra. Chacon; vagi repetint als seus mítings que les retallades tenen conseqüències, quan el seu govern de Madrid del que vostè n’és una ministra, encara exigeix a Catalunya que retalli més el dèficit que vostès varen deixar.
Espero i desitjo, que no arribi a tenir mai més responsabilitats de govern; tan sols sigui per dignitat.

jueves, 3 de noviembre de 2011

El pit al descobert

Avui al vespre vaig a Cabrils a parlar sobre el càncer de Mama. Aquesta conferència la faig sovint a diferents indrets on Oncolliga em convida, molts cops acompanyant a l'exposició fotogràfica " El pit al descobert" produïda per Fotofilm Calella l'any 2010 amb motiu del IX Congrés Català de Sinologia.
Aquesta exposició ha estat durament criticada per dones d'Alella de tal manera que va ser retirada del lloc on s'havia d'exposar.
Respecto el pensament de tothom, però no puc entendre com unes fotografies en les que la sensibilitat en la seva realització ha estat exquisida, que mostren com evoluciona el pit femení des de la infantessa fins la senilitat, on es mostra com la malaltia el fa vulnerable, on es veu com la maternitat el fa ser orgullós; puguin ser titllades d'obscenes i que puguin ferir la sensibilitat dels nens.
Si l'educació cristiana que aquestes dones d'Alella volen pels seus fills, passa per la intransigència, per la manca d'apropament a la realitat, els asseguro que no estan seguint els principis del cristianisme.
Molts mitjans de comunicació s'han fet reso del esdeveniment i això ha estat una important prova de com la societat rebutja els extremismes en nom de la religió.
Espero que avui, a Cabrils, el seny s'imposi i una mostra destinada a fer docència sobre el càncer de Mama, sigui admirada des de l'òptica de la sensibilitat.

lunes, 5 de septiembre de 2011

Defensa de l'Escola en Català

Impasible, la màquina de guerra aixafa tot el que troba.
No la podem aturar, és massa forta.
Dempeus al carrer, la gent de Catalunya avança.
És el senyal que esperem per començar a lluitar.
Podem perdre, però tornarem a aixecar-nos.
El dia de la nostra victòria és a prop.
No podem defallir, ens envolten per tot arreu.
Després de segles, ara torna a succeir.
El botxí és cada cop més gran i ferm.
Nosaltres tan sols oposem la raó, la nostra raó, la llengua.
Catalans...la darrera agressió a la Pàtria no pot quedar sense resposta.
Imposem la nostra força.
Alcem les nostres veus per barrar el pas a qui ens vol fer ajupir el cap.....
                   Visca Catalunya
                   Visca la nostra llengua
                    Escola en Català, ara i sempre

lunes, 25 de julio de 2011

Hamptons

Dijous vaig viatjar a Nova York per passar-hi uns 10 dies de vacances. Al arribar, ens esperaba una onada de calor com feia anys que no tenien a la costa est.
Una manera d'apaivagar la xafogor es sortir de la ciutat i anar a Long Island, als Hamptons.
Divendres a la tarda varem marxar cap a Southhampton.
Les pel.licules americanes mostren unes cases de somni, obertes, amb extensions de gespa i amb piscines blaves, amb gent guapa i musculada, amb cotxes increibles i alegres i distesos. No es ficcio. Aixo existeix, es real, passa de veritat.
Hi ha tanta diferencia entre les nostres costums i les dels americans!!!!!
Acostumar-se a aquesta vida es senzill pero cal tenir molts diners. Cal treballar molt, de manera competitiva, amb un estres immens.....
Jo no ho canvio per la nostra vida a Catalunya, que per mes atrafagada que la visquem, mai sera com la d'ells; la nostra es mes planera.
Vacances si, pero viure, a casa, a la nostra estimada Catalunya.


Perdoneu els accents i altres mancances ortografiques pero escric des d'un teclat angles que no permet escriure correctament.

lunes, 11 de julio de 2011

Una setmana difícil

Comencem una setmana marcada per la crispació, la incertessa i el pesimisme. Crispació per les noticies que la Direcció de la CSMS ha fet arribar a tot el personal, la disjuntiva entre perdre guanys socials acconseguits o un ERO ; la incertessa de qué ens espera en els propers mesos, si es perdran llocs de treball o si els danys colaterals seran escasos ; el pesimisme de que es faci el que es faci, la pèrdua de llocs de treball és segura.
Penso que si entrem en la dinàmica del derrotisme, de no saber sobrepossar amb la feina diaria i amb més ganes que mai el tenir cura de les persones, el dedicar-lis la nostra professionalitat , perdrem l'essencia de la nostra professió.
Està clar que l'epoca de les vaques grasses ha passat i que cal fer esforços per seguir endavant, però no podem deixar que la retallada a les nostres aspiracions laborals malmeti les cotes d'atenció sanitaria que hem de donar.

jueves, 7 de julio de 2011

Amb la salut no s'hi juga.

Ahir, la direcció de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva ( CSMS () va anunciar un seguit de mesures per poder fer front al dèficit que enguany tindrà l'empresa al haver disminuit la aportació del SCS en el finançament de les prestacions Sanitàries que fa la CSMS a l'Alt Maresme i a la Selva Marítima.
El dèficit estimat ( després dels ajustaments ja fets) és de 4M € des d'ara a finals d'any.
És per això que hi ha un seguit de propostes sobre la taula que passen per reduir al mínim la reposició de material, aparells i instrumental a l'imprescindible per poder seguir funcionant, Deixar sense efecte la DPO amb que s'estalviaria uns 2.9M €, treure els tres dies d'assumptes propis que te dret a gaudir tot el personal de la CSMS, reduir el complement salarial en cas de IT.
Si aquestes mesures no són acceptades pel conjunt dels treballadors, no hi haurà més remei que plantejar un ERE que afectarà a 215 persones.

Davant de tota aquesta problemàtica, cal defensar els llocs de treball, recionalitzar i fer més eficients les actuacions mèdiques, potenciar la fussió de serveis clínics i no rebaixar la qualitat asistencial que es presti.

És evident que la pretensió de fer més amb menys és demagògica si el que es preten és que es facin correctament les coses.
Amb la salut de les persones no s'hi pot jugar i caldrà pressionar per aconseguir que les persones siguin ateses en el temps i amb les circunstancies adequades a les seves necessitats.

domingo, 29 de mayo de 2011

Half Challenge. Calella 29 de Maig de 2011

Avui, he estat a la Half Challenge de Calella. Com a voluntari metge, he pogut participar activament de la prova de resistència que s'ha fet en les tres disciplines del Triatló.
La sortida de la natació, a les 8 del matí ha estat impressionant. Els diferents grups de participants, començant pels professionals masculins i femenins i després tots els altres grups d'edat i esperiència han omplert el mar de calella de petits ocells marins que es movien a un ritme trepitant aixecant l'escuma de l'aigua marcant les rutes per on passaba el grup.
La sortida de l'aigua amb el pas per la carpa on deixaven els vestits de neopré i ràpidament agafaven les bicicletes que els han dut durant 90 Km per les carreteres del maresme fins Mataró en un circuit al que tenien que donar tres voltes. He anat amb moto seguint l'estela dels participants i comprovant el patiment que molts d'ells tenen durant la prova. Afortunadament no s'ha registrat més que una caiguda que no ha tingut més conseqüència que un cop a la pelvis amb l'abandonament de la pobra ciclista.
Arribar a la meta i deixar la bicicleta per correr 21 Km donant dues voltes al circuit entre Calella i Santa Susanna. He vist homes i dones compromessos amb ells mateixos, arribant a límits que tan sols la voluntat d'acabar la prova permet aconseguir. Un corredor que porta una pròtesi a la seva cama dreta, amb una amputació a nivell de la cuixa, el veia patir i amb cara de dolor, tot just portaba tres km. correguts. li he preguntat si estaba be, la seva resposta " només tinc unes roçadures, tot marxa bé". Al cap d'una hora i mitja, arriba al final de la Challenge, han passat més de 7 hores des que ha sortit el primer, però ha acabat i era feliç, havia superat el seu repte.
Molts i moltes han superat els seus reptes avui. Vull tenir un record especial per la neus Pujol, una iunfermera de l'àrea quirúrgica de l'Hospital de Calella amb la que treballo sovint. Ella i el seu marit han acabat la prova, estaba exhultant, contenta, explicant a tothom les seves sensacions.
L'esforç d'unes hores i la preparació d'uns mesos.
Tenim una gent excepcional....