Buscar este blog

jueves, 23 de mayo de 2013

Adeu amic George Moustaki.!!!


 
 

Que lluny que queda aquell any de 1969 quan estudiava el “Preu”, el curs amb el que acababem el batxillerat i ens preparàvem per entrar a la Universitat.

Recordo que estudiava als Escolapis de Sant Antón a Barcelona, i que com aleshores només era un col·legi de nois, la nostra professora de francès, que també donava classes a les Escolàpies de Lauria, va organitzar una representació de teatre en francès entre nosaltres i les noies de Preu de l'altra escola.

Hi havia dos objectius: Practicar l'idioma francès i començar a relacionar-nos amb noies de la nostra edat de cara a la Universitat .....

No cal dir que d'aquella trobada es varen iniciar moltes amistats que varen durar anys algunes i altres es van esvair en pocs mesos. No se si algú va arribar a aparellar-se.

En el meu cas el meu amic Ricard i jo, varen fer amistat amb un grup de quatre noies que curiosament varen estudiar arquitectura com en Ricard o Medicina com jo.

Moltes tardes sortíem al Pub Renault o anàvem a casa d'alguna de les noies ha escoltar música. Va ser allà, on vaig conèixer la meravellosa veu i les cançons d'en George Moustaki.

Ens sabíem les seves cançons de memòria i avui encara les segueixo escoltant de tan en tan, emotives, dolces, amb una força increïble. He plorat molts cops amb aquestes melodies que m'han arribat al cor i que m'omplen de records de joventut, de la Facultat, de les assemblees d'estudiants, de les manifestacions, de les tardes a casa parlant amb els amics.....

Fa 5 anys el vaig escoltar en directe al festival de Cap Roig, encara vital i aclaparador. Vaig sortir d'allà pensant que quant tornés a Barcelona l'aniria a veure. Ja no ho vaig fer.

I ja no tornarà

Com els Métèque empren un llarg camí cap a l'infinit......Mai més estaràs sol, sempre estaràs al nostre cor amic George, vell Moustaki

miércoles, 15 de mayo de 2013

Girona, Flors i Gent


 



Torna a començar un altra Girona Temps de flors. Com cada any a principis del mes de Maig, Girona s'omple de colors, flors, art, creativitat i...gent.

Dissabte passat dia 11 de Maig, es va donar el tret de sortida a l'edició d'enguany. Més espais i molta creació, amb composicions espectaculars i molta menys utilització d'elements no naturals que altres edicions.
 
 
 
 
 

La passejada per la ciutat vella és deliciosa si no fos per la gran aglomeració de gent que aquests dies es congrega a Girona. Gent de tot arreu, molts francesos, també espanyols de l'Aragó i del país basc, de Navarra i alguns de Madrid, això si, amb predomini de jubilats.

 
 
Famílies senceres de casa nostra omplint carrers i places, patis i cases, llocs emblemàtics com els banys Àrabs, el claustre de la Catedral o les Sarraïnes.







I en mig de tot, el monument a la barbàrie, a la intransigència més aspre: la plaça dels Jurats amb el laberint cremat intencionadament, amb els esquelets dels arbres que voregen la plaça d'on ressalta un pintat de blanc, del blanc més pur i significatiu.
 
Al·legoria de la nostra terra, cremada per 300 anys de domini forà i que ara vol renéixer de les cendres amb el treball i l'esforç dels catalans i catalanes que no estem disposats a que Catalunya esdevingui una terra erma i sense futur.