Buscar este blog

lunes, 28 de julio de 2014

De la negació a l'esperança


Aquest ha estat un cap de setmana molt trist. Divendres a la tarda vaig saber que el MHP Jordi Pujol, havia fet una declaració pública en la que confessava haver amagat en comptes a l'estranger, uns diners que segons deia, provenien de l'herència del seu pare i que eren pels fills i la seva dona. Diners que mai varen ser declarats a Hisenda.

Primera reacció: No pot ser. Negació.

Però no era una notícia dels diaris de la caverna, era una declaració feta per ell mateix, una confessió en tota regla.

Segona reacció: Incredulitat

Un referent de Catalunya i del catalanisme, l'home que havia fet de pal de paller de molts dels qui creiem en Catalunya, en els valors que representava per la seva trajectòria vital, política i moral; l'home que havia marcat pautes de conducte i era exemple de trajectòria honesta i valenta....Tot això s'esvaïa en un moment.

Tercera reacció: Tristor, Depressió

Vaig passar un dissabte trist, tancat en mi mateix, reflexionant si valia la pena seguir en els ideals polítics en els que crec i que s'esmicolaven per la pèrdua de confiança en una persona en la que havia cregut sempre. Els amics, la meva dona, tots em veien apagat, sense voler participar en res. Sabien el que em passava i ho respectaven.

Quarta reacció: Esperança en el futur

Avui tot és més clar. Catalunya i el seu futur són més que una persona per més referent i estimada que sigui. Jo vull seguir treballant al costat dels qui volen un millor esdevenir pel meu país, pels qui lluiten amb honestedat manifesta i amb valentia; els que, si cauen, s'aixequen i tenen forces per animar als altres a seguir; pels qui volen, com jo, una nova Catalunya sense els errors del passat, on s'escombri als corruptes, als malversadors, als evasors, als aprofitats; una Catalunya on les persones siguin el valor més important, on cadascú rebi el que es guanyi de manera justa i honesta; una Catalunya transparent.

He passat un dol. Una pèrdua. Però m'he refet.
I he trobat un millor sentit al que vull fer. Estimo Catalunya i tots els qui l'estimen són la meva família. I vull tenir una família neta, amb valors; una família on tots ens puguem mirar a la cara i puguem dir ben alt i ben fort que no tenim res a amagar.

domingo, 18 de mayo de 2014

GUANYEM-NOS EUROPA




El proper diumenge 25 de Maig Europa té una cita amb les urnes per escollir els seus representants al Parlament Europeu.

Aquests dies de campanya electoral a Calella, he pogut constatar una apatia important per part de ciutadans i partits polítics ( amb comptades excepcions) i parlant amb la gent pel carrer, n'hi ha molts que no saben per què hi ha eleccions ni quina importància tenen.

Catalunya està en un procés de canvi, canvi en la relació amb l'Estat espanyol i canvi en la manera de voler organitzar el nostre esdevenidor social, econòmic, polític i de convivència.

Tenim anunciada una consulta per decidir el nostre futur el proper dia 9 de Novembre i des de l'Estat espanyol i des de partits polítics d'obediència espanyola, es posen sobre la taula les set plagues d'Egipte per Catalunya en cas de voler-nos separar; ens amenacen amb l'ostracisme més ferotge i amb l'oblit mundial.

La majoria dels catalans estem convençuts que la independència de Catalunya, que no serà fàcil d'aconseguir i que serà dura al principi, ens portarà unes cotes de millora social, econòmica i política molt més grans i beneficioses que continuar amb la pertinença a l'Estat espanyol.

Europa comença a mirar a Catalunya i el seu procés i com més desastres vaticina el Govern espanyol, més curiositat sent el mon per saber com es desenvolupa el nostre procés.

Per això, si Europa ens mira, nosaltres no li podem girar l'esquena. Necessitem una veu forta a Europa i demostrar que Catalunya no renuncia a Europa. El dia 25 de Maig les urnes a Catalunya s'han d'omplir de paperetes, sigui quina sigui la opció que es trii però s'ha de guanyar a l'abstenció.



Si votem massivament el 25M serà més fàcil votar el 9N
 
 
 
 
 

 

lunes, 17 de febrero de 2014

Catalunya, una Nació sense Llibertat


La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha deplorat aquest dilluns 17 de febrer de 2014,  que, a parer seu, "a Catalunya no hi ha llibertat". "Els primers que parlen de procés democràtic menystenen la llibertat dels catalans", ha etzibat Camacho després que el president de la Generalitat, Artur Mas, instés l'empresariat català a implicar-se en el procés cap al dret a decidir del país.
La Sra. Camacho te tota la raó. A Catalunya no hi ha llibertat.
No hi ha llibertat per exercir el dret a decidir el futur d'aquesta gran Nació. Què millor exercici de llibertat que poder votar. 

No hi ha llibertat per poder seguir amb la immersió lingüística que la immensa majoria dels diputats del Parlament de Catalunya i per tant representants del poble, varen votar en la LEC. La llengua representa en fonament de la cultura catalana i és i serà la millor eina per la cohesió social.
No hi ha llibertat per poder decidir si una dona pot o no seguir amb el seu embaràs, que prendre una decisió tan dura com avortar no pugui exercir-se amb total reflexió i serenor.
No hi ha llibertat per que les decisions del poble què és lliure i sobirà, puguin arribar a ser el que el poble vol. La tutela dels tribunals espanyols escapça una vegada i un altra les decisions del Parlament de Catalunya.
No hi ha llibertat per poder invertir els nostres diners en el que necessitem. El dèficit fiscal que tenim amb l'Estat espanyol fa que Catalunya estigui obligada a pidolar ajuts financers que amb interessos s'han de tornar i que, es venen, com que, gracies a l'Estat, Catalunya por pagar les seves factures.

Però si que hi ha prou llibertat per que personatges com la Sra. Sánchez Camacho i d'altres que combreguen amb les seves mateixes idees i lleialtats, es puguin expressar com ho fan i no s'exerceixi sobre ells cap acció contraria a la democràcia i a la llibertat d'expressió, valors que Catalunya té en el seu ADN.
Pobre terra meva que has de ser trepitjada pels peus de gent que només et veu com una mamella de la que anar munyint la riquesa que tens!!!

Està arribant el dia en que l'Estat espanyol sentirà com de fort és el clam de LLIBERTAT dels catalans.