Som gent de paraula

Calella ha passat la primera setmana de campanya per les eleccions Municipals d'enguany sense massa soroll.

Dimarts passat es va fer un "debat" amb la presència dels 8 caps de cartell que va evidenciar l'afany de tots els grups en entrar al consistori i poder governar la ciutat. Els qui ara estan al Govern ( CiU), amb propostes de futur i explicant la feina feta amb voluntat de seguir treballant per a tothom i esmerçant temps i esforç per la ciutat.

Els que són a la oposició presentant propostes agosarades en alguns casos, que són molts cops inviables però que vesteixen molt.

Els qui són fora del consistori amb ganes d'entrar-hi i per això desqualificant a qui sigui per aconseguir-ho.

Hi ha una excepció: PxC. Un partit que presenta un cap de files sense discurs i sense programa. Vaig sentir vergonya aliena escoltant-lo.

I la cirereta del pastis va ser quan a preguntes del públic es va demanar amb qui s'associaria cada partit per poder governar en cas de no haver-hi majories i sembla que tothom deixant de banda a PP i PxC s'ajuntaria per evitar que CiU seguís governant. 

Tenim per tan, el repte de aconseguir el suport majoritari de la ciutadania de Calella per poder continuar fent créixer la ciutat, evitar tornar enrere i seguir posant Calella en el mapa de les oportunitats.

El programa de CiU pels propers 4 anys, te 150 propostes plenes de sentit de ciutat, amb un equip de persones al darrera amb ganes de seguir treballant dia a dia per Calella.

Han passat els anys en que hi havia regidors del govern anterior que tan sols apareixien unes hores a la setmana per l'Ajuntament. Ha passat el temps en que les oportunitats passaven per davant i no s'aprofitaven. Ha passat el temps de les vaques grasses i ara s'ha de seguir treballant amb menys recursos per cobrir les necessitats dels més desafavorits, fent unes despeses socials cada cop més importants. Per qué, no ho oblidem, per nosaltres, les persones són el més important i la raó de la nostra tasca diaria.

Es per fer de Calella un referent de ciutat humana, acollidora i amigable que CiU us demana el vostre suport. I us el demana perqué som gent de paraula

 

 

De la negació a l'esperança

Aquest ha estat un cap de setmana molt trist. Divendres a la tarda vaig saber que el MHP Jordi Pujol, havia fet una declaració pública en la que confessava haver amagat en comptes a l'estranger, uns diners que segons deia, provenien de l'herència del seu pare i que eren pels fills i la seva dona. Diners que mai varen ser declarats a Hisenda.

Primera reacció: No pot ser. Negació.

Però no era una notícia dels diaris de la caverna, era una declaració feta per ell mateix, una confessió en tota regla.

Segona reacció: Incredulitat

Un referent de Catalunya i del catalanisme, l'home que havia fet de pal de paller de molts dels qui creiem en Catalunya, en els valors que representava per la seva trajectòria vital, política i moral; l'home que havia marcat pautes de conducte i era exemple de trajectòria honesta i valenta....Tot això s'esvaïa en un moment.

Tercera reacció: Tristor, Depressió

Vaig passar un dissabte trist, tancat en mi mateix, reflexionant si valia la pena seguir en els ideals polítics en els que crec i que s'esmicolaven per la pèrdua de confiança en una persona en la que havia cregut sempre. Els amics, la meva dona, tots em veien apagat, sense voler participar en res. Sabien el que em passava i ho respectaven.

Quarta reacció: Esperança en el futur

Avui tot és més clar. Catalunya i el seu futur són més que una persona per més referent i estimada que sigui. Jo vull seguir treballant al costat dels qui volen un millor esdevenir pel meu país, pels qui lluiten amb honestedat manifesta i amb valentia; els que, si cauen, s'aixequen i tenen forces per animar als altres a seguir; pels qui volen, com jo, una nova Catalunya sense els errors del passat, on s'escombri als corruptes, als malversadors, als evasors, als aprofitats; una Catalunya on les persones siguin el valor més important, on cadascú rebi el que es guanyi de manera justa i honesta; una Catalunya transparent.

He passat un dol. Una pèrdua. Però m'he refet.
I he trobat un millor sentit al que vull fer. Estimo Catalunya i tots els qui l'estimen són la meva família. I vull tenir una família neta, amb valors; una família on tots ens puguem mirar a la cara i puguem dir ben alt i ben fort que no tenim res a amagar.

GUANYEM-NOS EUROPA

El proper diumenge 25 de Maig Europa té una cita amb les urnes per escollir els seus representants al Parlament Europeu.

Aquests dies de campanya electoral a Calella, he pogut constatar una apatia important per part de ciutadans i partits polítics ( amb comptades excepcions) i parlant amb la gent pel carrer, n'hi ha molts que no saben per què hi ha eleccions ni quina importància tenen.

Catalunya està en un procés de canvi, canvi en la relació amb l'Estat espanyol i canvi en la manera de voler organitzar el nostre esdevenidor social, econòmic, polític i de convivència.

Tenim anunciada una consulta per decidir el nostre futur el proper dia 9 de Novembre i des de l'Estat espanyol i des de partits polítics d'obediència espanyola, es posen sobre la taula les set plagues d'Egipte per Catalunya en cas de voler-nos separar; ens amenacen amb l'ostracisme més ferotge i amb l'oblit mundial.

La majoria dels catalans estem convençuts que la independència de Catalunya, que no serà fàcil d'aconseguir i que serà dura al principi, ens portarà unes cotes de millora social, econòmica i política molt més grans i beneficioses que continuar amb la pertinença a l'Estat espanyol.

Europa comença a mirar a Catalunya i el seu procés i com més desastres vaticina el Govern espanyol, més curiositat sent el mon per saber com es desenvolupa el nostre procés.

Per això, si Europa ens mira, nosaltres no li podem girar l'esquena. Necessitem una veu forta a Europa i demostrar que Catalunya no renuncia a Europa. El dia 25 de Maig les urnes a Catalunya s'han d'omplir de paperetes, sigui quina sigui la opció que es trii però s'ha de guanyar a l'abstenció.

Si votem massivament el 25M serà més fàcil votar el 9N

 

 

 

 

 

 

Catalunya, una Nació sense Llibertat

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha deplorat aquest dilluns 17 de febrer de 2014,  que, a parer seu, "a Catalunya no hi ha llibertat". "Els primers que parlen de procés democràtic menystenen la llibertat dels catalans", ha etzibat Camacho després que el president de la Generalitat, Artur Mas, instés l'empresariat català a implicar-se en el procés cap al dret a decidir del país.

La Sra. Camacho te tota la raó. A Catalunya no hi ha llibertat.

No hi ha llibertat per exercir el dret a decidir el futur d'aquesta gran Nació. Què millor exercici de llibertat que poder votar. 

No hi ha llibertat per poder seguir amb la immersió lingüística que la immensa majoria dels diputats del Parlament de Catalunya i per tant representants del poble, varen votar en la LEC. La llengua representa en fonament de la cultura catalana i és i serà la millor eina per la cohesió social.

No hi ha llibertat per poder decidir si una dona pot o no seguir amb el seu embaràs, que prendre una decisió tan dura com avortar no pugui exercir-se amb total reflexió i serenor.

No hi ha llibertat per que les decisions del poble què és lliure i sobirà, puguin arribar a ser el que el poble vol. La tutela dels tribunals espanyols escapça una vegada i un altra les decisions del Parlament de Catalunya.

No hi ha llibertat per poder invertir els nostres diners en el que necessitem. El dèficit fiscal que tenim amb l'Estat espanyol fa que Catalunya estigui obligada a pidolar ajuts financers que amb interessos s'han de tornar i que, es venen, com que, gracies a l'Estat, Catalunya por pagar les seves factures.

Però si que hi ha prou llibertat per que personatges com la Sra. Sánchez Camacho i d'altres que combreguen amb les seves mateixes idees i lleialtats, es puguin expressar com ho fan i no s'exerceixi sobre ells cap acció contraria a la democràcia i a la llibertat d'expressió, valors que Catalunya té en el seu ADN.

Pobre terra meva que has de ser trepitjada pels peus de gent que només et veu com una mamella de la que anar munyint la riquesa que tens!!!

Està arribant el dia en que l'Estat espanyol sentirà com de fort és el clam de LLIBERTAT dels catalans.

SOBRE LA REFORMA DE LA LLEI DE L'AVORTAMENT

Aquesta setmana hem rebut un altra sotrac per part del Partit Popular amb l'aprovació de la reforma de la llei de l'Avortament que el ministre de Justícia Sr. Alberto Ruiz Gallardón, ha defensat a les Corts espanyoles.

Una reforma de la llei que com a metge em comporta una sensació de frustració en comprovar com els arguments regressius que s'han utilitzat només són polítics i religiosos, sense cap fonament científic. I voler combatre la recalcitrant i obtusa mentalitat dels qui ho defensen amb arguments de salut, de llibertat personal, de benestar físic i mental, és impossible.

Quan a l'Estat espanyol es va poder exercir el DRET a l'avortament, primer amb restriccions i poc a poc amb supòsits més amplis, la mortalitat per pràctiques clandestines va caure en picat. Moltes vides es varen salvar, vides de dones que volien exercir el dret a decidir el seu futur, dones que davant la certesa d'un fetus mal format decidien no seguir endavant el seu embaras, dones que després d'una agressió sexual no volien portar dins seu un fill no desitjat.

La medicina prenatal ha evolucionat molt en els darrers anys, amb l'assoliment de tècniques de diagnòstic i de tractament intra úter impensables només fa unes poques dècades.

I ara, tot això, pot perdre molt del seu valor al no poder fer que les dones DECIDEIXIN QUE FER amb la seva gestació.

Que sigui possible decidir NO és dolent. Quan hi ha diversos camins a escollir, la persona ben informada pot prendre la seva ruta amb coneixement de causa.

I, no ho oblidem, l'educació sexual del nostre jovent, a les escoles, sense tabús, amb claredat i sense amagar realitats és el pilar fonamental per evitar situacions que comportin acabar amb un embaras no desitjat i amb el tràngol de passar per una decisió dura sempre com és la interrupció d'un embaras.

L'Església Catòlica espanyola, en veu del president de la Conferència Episcopal Española, Rouco Varela, demana un òrgan fiscalitzador que verifiqui que els supòsits de l'avortament siguin conformes a llei. Això significa que no es fien de que els criteris mèdics necessaris siguin fiables. Això significa que la Santa Inquisició s'ha tornat a reactivar.

ELS EXTREMS SEMPRE ES TOQUEN

Avui ens hem despertat a Calella amb dues accions anònimes contra CiU.

A la nostra seu del C/ de la Bruguera s'han enganxat cartells a la porta tapant la fotografia de l'Alcaldessa . Aquests cartells es refereixen al País Valencià i porten una estelada vermella. Parlen de trencar cadenes.

També, al Passeig de Mar, una pintada anònima, amb una creu gamada nazi, demana la càmera de gas pel President Mas.

Que s'ataqui a CiU des de diferents extrems de la política i d'una manera acarnissada, només pot significar que estem en el bon camí per aconseguir l'objectiu de poder decidir el nostre futur com a Nació i preparar -nos per l'Estat independent que una gran majoria de catalans desitgem.

Els arguments de la por i la violència no podran fer que els catalans que volem ser lliures deixem de defensar amb tota la nostra convicció els principis bàsics de la nostra identitat, la nostra llengua, la nostra cultura i la convivència entre les persones i els pobles.

Volia dir-ho

Ara fa temps que no em poso davant de l'ordinador per escriure.

 Avui he sentit la necessitat de fer-ho per que a Calella passen coses i m'agradaria opinar sobre alguns temes.

 

 

 El Museu del Turisme ha de ser un equipament essencial per donar a conèixer la evolució d'aquesta industria a la ciutat, al país i al mon. Una gran oportunitat que el Sr. Jordi Ten va saber imaginar i que fa poques setmanes ja va palesar amb el tast que ens va oferir a la Sala d’exposicions Lluís Villaret al carrer de la Bruguera. Un tast que va deixar un gust saborós i que encara més em va despertar les ganes de gaudir del Museu en la seva màxima expressió. Penso que aquest equipament, que s'ubicarà a la Fàbrica Llobet, ha de ser viu i dinàmic, que ha d’anar creixent dia a dia i que no pot ser un Museu on tan sols es vagi a mirar sinó que s'ha de participar d'ell, se’l ha de fer bategar i ha d’aconseguir ser un referent en el tema.

De la mateixa manera que Barcelona o Girona son atractius pels nostres visitants, Calella pot esdevenir un destí cultural pels qui estan en altres llocs de vacances.

Aquest cap de setmana, Calella s'omplirà de nassos vermells. No seran embriacs, sinó pallassos. Pallassos d'Hospital que porten la seva alegria als nens i als adults que passen moments complicats per la malaltia i que estan ingressats als hospitals de Catalunya. Aplaudeixo aquesta iniciativa, que , he de confessar, em va fer una certa por quan es va gestar.

 Els metges, i jo en sóc un, ens preocupem molt per la salut de les persones; diagnostiquem, tractem, aconsellem, operem, rehabilitem... i molts cops no pensem, millor dit quasi mai pensem, en les hores de soledat que els malalts pateixen durant l'ingrés, en com de llargues es fan les hores i quin sentiment de reclusió es te dins de les quatre parets de l'habitació.

Us puc ben assegurar que una persona alegre, positiva, afronta millor la malaltia i és més fàcil que es curi.

Avui dia, els hospitals són confortables, tenen bon utillatge, s'intenta que siguin eficients però s'assemblen més a una presó sense reixes que a un lloc amable on guarir la malaltia.

Jo em vaig formar a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Barcelona, un recinte amb jardins, amb espais oberts on personal sanitari i pacients, visitants i familiars, tenien la oportunitat de passejar i gaudir de l'aire lliure.

Trobo a faltar en els nostre moderns hospitals aquesta opció de sortir a passejar, a gaudir de la natura, a deixar enrere les parets que encerclen als malats i als qui hi treballen.

Es cert que l'hospital de Calella te unes vistes privilegiades de la ciutat i del mar i això ja relaxa moltíssim, però no disposa de cap jardí on es pugui passejar, seure una estona a l'aire lliure o simplement somiar a ser......

Apunto que a l'espai adjacent a l'hospital, a l'antic Hostal Vell i tenim una oportunitat per fer-hi un lloc de lleure pels nostres pacients i acompanyants. Ara és un aparcament pel personal i un edifici ruïnós, protegit?? però en ruïnes. Potser caldria pensar-hi en aprofitar aquest espai per la salut i no deixar-lo degradar més.

 

Adeu amic George Moustaki.!!!

 

 

Que lluny que queda aquell any de 1969 quan estudiava el “Preu”, el curs amb el que acababem el batxillerat i ens preparàvem per entrar a la Universitat.

Recordo que estudiava als Escolapis de Sant Antón a Barcelona, i que com aleshores només era un col·legi de nois, la nostra professora de francès, que també donava classes a les Escolàpies de Lauria, va organitzar una representació de teatre en francès entre nosaltres i les noies de Preu de l'altra escola.

Hi havia dos objectius: Practicar l'idioma francès i començar a relacionar-nos amb noies de la nostra edat de cara a la Universitat .....

No cal dir que d'aquella trobada es varen iniciar moltes amistats que varen durar anys algunes i altres es van esvair en pocs mesos. No se si algú va arribar a aparellar-se.

En el meu cas el meu amic Ricard i jo, varen fer amistat amb un grup de quatre noies que curiosament varen estudiar arquitectura com en Ricard o Medicina com jo.

Moltes tardes sortíem al Pub Renault o anàvem a casa d'alguna de les noies ha escoltar música. Va ser allà, on vaig conèixer la meravellosa veu i les cançons d'en George Moustaki.

Ens sabíem les seves cançons de memòria i avui encara les segueixo escoltant de tan en tan, emotives, dolces, amb una força increïble. He plorat molts cops amb aquestes melodies que m'han arribat al cor i que m'omplen de records de joventut, de la Facultat, de les assemblees d'estudiants, de les manifestacions, de les tardes a casa parlant amb els amics.....

Fa 5 anys el vaig escoltar en directe al festival de Cap Roig, encara vital i aclaparador. Vaig sortir d'allà pensant que quant tornés a Barcelona l'aniria a veure. Ja no ho vaig fer.

I ja no tornarà

Com els Métèque empren un llarg camí cap a l'infinit......Mai més estaràs sol, sempre estaràs al nostre cor amic George, vell Moustaki

Girona, Flors i Gent

 

Torna a començar un altra Girona Temps de flors. Com cada any a principis del mes de Maig, Girona s'omple de colors, flors, art, creativitat i...gent.

Dissabte passat dia 11 de Maig, es va donar el tret de sortida a l'edició d'enguany. Més espais i molta creació, amb composicions espectaculars i molta menys utilització d'elements no naturals que altres edicions.

 

 

 

 

 

La passejada per la ciutat vella és deliciosa si no fos per la gran aglomeració de gent que aquests dies es congrega a Girona. Gent de tot arreu, molts francesos, també espanyols de l'Aragó i del país basc, de Navarra i alguns de Madrid, això si, amb predomini de jubilats.

 

 

Famílies senceres de casa nostra omplint carrers i places, patis i cases, llocs emblemàtics com els banys Àrabs, el claustre de la Catedral o les Sarraïnes.

I en mig de tot, el monument a la barbàrie, a la intransigència més aspre: la plaça dels Jurats amb el laberint cremat intencionadament, amb els esquelets dels arbres que voregen la plaça d'on ressalta un pintat de blanc, del blanc més pur i significatiu.

 

Al·legoria de la nostra terra, cremada per 300 anys de domini forà i que ara vol renéixer de les cendres amb el treball i l'esforç dels catalans i catalanes que no estem disposats a que Catalunya esdevingui una terra erma i sense futur.

Es viable Espanya sense Catalunya?

Molts cops, els arbres no deixen veure el bosc i ara és un d’aquells moments en que això està passant.

Em sentit a dir i ens ho diuen cada dia que Catalunya no serà possible sense Espanya, que estarem fora d’Europa si algun dia aconseguim la nostra llibertat, que no podrem fer front a les pensions de la nostra gent, que no tindrem crèdit internacional, en definitiva, que  si Catalunya s’independitza d’Espanya, pràcticament desapareixerà.

Molts col·lectius i personalitats importants a Catalunya i fora de Catalunya han posat sobre la taula arguments que deixen clara la força, el múscul del procés sobiranista català, la seva viabilitat econòmica, política i social, arguments que són convincents i segurament ben certs.

Però a mi em preocupa una altra aspecte de la qüestió.  Serà possible Espanya sense Catalunya?. Serà viable Espanya sense Catalunya?

Si la resposta es si, no ens hem de preocupar. Catalunya serà independent tard o d’hora.

Si la resposta és no, ho tindrem molt però molt magre.

Espanya té un pes important en la realitat econòmica d’Europa i de l’Euro. Si cau Espanya cau l’euro i es desfà la Unió Europea.  I això, Europa ho vol evitar com sigui.

Es veritat que hi ha veus provinents del nord que clamen per deixar d’ajudar als països del sud, veus que tenen cada cop més adhesions; però mentre Alemanya lideri Europa, no deixarà caure cap país. Necessiten recuperar la seva inversió multimilioraria.

L’estratègia del govern central del PP ha estat fins ara la d’escanyar a Catalunya en tots els sentits, però alhora estan escanyant Espanya. Si la locomotora de l’economia espanyola està gripada, el tren s’atura i queda en via morta.

Ara però,  comencen a veure’s  petites mostres de reacció que van en la línia de millorar l’ofec català. Hem d’aprofitar les poques escletxes que ens queden per anar construint les nostres estructures d’estat i alhora enfortir l’economia pròpia i també l’espanyola  de manera que quan arribem a Itaca, no se’ns endugui  a l’abisme el retrocés de la marea.

Avui toca Sanitat......

En el Web del CatSalut s'han publicat les dades referents a les llistes d'espera per ser operat a Catalunya als hospitals de la Xarxa Pública i diferents mitjans s'en han fet ressò, indicant que el temps d'espera per ser operat segueix augmentant (una mitjana de onze dies des de desembre de 2011 a juny de 2102) i que certes modalitats d'intervencions quirúrgiques estan per sobre del temps garantit que és de 6 mesos.

El CatSalut, estableix anualment un contracte-programa amb cada hospital on assenyala la quantitat de intervencions de cada tipus que el centre ha d'assolir. Aquests procediments ( programats i sense comptar les intervencions per malalties canceroses o accidentals) són els més freqüents a Catalunya i inclouen 14 tipus diferents de operacions i dos més de cirurgia cardíaca.

Quan llegim aquestes dades podem tenir la tendència a pensar que són força uniformes a tot el territori però quan l'anàlisi el fem hospital per hospital, les diferències poden ser notables.

Una dada important per valorar l'impacte que tenen, en l'activitat quirúrgica, les retallades en sanitat , seria veure quin ha estat el decrement en la quantitat d'operacions de cada tipus que s'han fet durant l'any 2012 respecte a les realitzades l'any anterior, i així, assumint que es tenen menys recursos, valorar la incidència en temps d'espera i en persones ateses.

En la nostra realitat de l'Alt maresme i la Selva marítima, els dos hospitals de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS)( Calella i Blanes), han assolit durant el 2012 unes altes cotes de cirurgia major programada amb un increment del 6,82% en cirurgia amb ingrés hospitalari i d'un 17,13% en cirurgia major ambulatòria, que en nombres absoluts representen 1001 intervencions més respecte de l'any 2011.

Quan considerem les intervencions amb temps garantit, i amb quotes de compra per part del Cat Salut, s'han realitzat totes les intervencions pactades i un 40% més, el que representa haver operat 1053 pacients més dels que el Cat Salut havia contractat.

I malgrat això, a l'Hospital de Blanes hi ha hagut un increment de més de 300 pacients en llista d'espera respecte desembre de 2011 i a l'Hospital de Calella la xifra s'ha mantingut estable.

L'explicació a aquesta paradoxa és que al llarg de 2012, han entrat al sistema molts més pacients que no abans, possiblement per causes molt diverses; entre elles, que hi ha persones que han retallat despeses deixant de cotitzar a mútues privades i tornant a la xarxa pública.

També cal dir, que la eficiència dels professionals d'ambdós centres, ha estat molt important per que amb els mateixos recursos disponibles s'hagin operat molts més pacients.

Les estades hospitalàries s'han incrementat un 5, 31% amb una estada mitjana de 5.5 dies i les visites a les consultes externes han augmentat un 2,26% representant 3058 visites més que l'any anterior, ( 135277 visites en front de 132219).

Cal ser justos amb l'esforç que el col·lectiu sanitari està fent a la nostra comarca, i cal posar al seu lloc les informacions esbiaixades que molts cops es fan servir per objectius no gaire clars.

Els treballadors de la Sanitat Pública, són responsables davant de la societat a la que serveixen i, en concret els de la CSMS, malgrat haver patit de manera sistemàtica una minva en els salaris des de juny de 2010 ( es va començar amb una reducció d'entre el 5% i el 7% del sou mensual que encara perdura, no hi ha hagut increments respecte a l'IPC anual, no s'ha percebut la paga de Nadal de 2012 que forma part de la massa salarial anual i s'han cobrat amb mes de 9 mesos de retard part dels incentius per objectius assolits el 2011), han respòs de manera excel·lent als reptes plantejats, que han permès mantenir i incrementar, una activitat assistencial d'alta qualitat que ha afavorit a més d'un miler de conciutadans .

La dependència del smartphone

L'any 2013 ha començat amb una pluja de missatges de mòbil. Ha estat simptomàtic veure com en els minuts següents a l'inici de l'Any Nou, moltes persones varen aïllar-se de l'entorn de festa per començar a enviar missatges des de els seus smartphones.

En totes les taules de festa al costat dels plats i copes es veuen mòbils que no deixen de funcionar, sigui Nadal o Cap d'Any.

Recordo que quan la tecnologia mòbil no era massiva ( fa uns 12 anys) les celebracions eren vibrants, la música i la gresca la nit de fi d'any començaven immediatament de les campanades i hi participava tothom. Ara no; ara primer el mòbil i després la festa.

La nostra dependència a la comunicació immediata comença a ser malaltissa, no tenir el mòbil a l'abast comporta molts cops una angoixa important; si no estas localitzable, estas perdut.

Em trobo sovint amb persones que mentre estan a la meva consulta reben trucades de familiars que volen saber que els hi he dit, ..... i abans d'acabar la consulta!!!

El mòbil és la icona del segle XXI. Més potent, mésràpid, amb més aplicacions.... Si no en tens no existeixes. Fins i tot cada cop els nens i nenes el tenen més aviat.

Seriem capaços de fer callar els mòbils durant 24 hores? Segur que no ens passaria res dolent.

Per Catalunya, votem llibertat !!!!

Han estat dues setmanes de molta feina, de sortir al carrer i parlar amb la gent, dues setmanes en que els companys de CiU de Calella han treballat de valent.

Diumenge, Calella votarà el seu futur, com tot Catalunya. Exercir el vot és l'acte més sublim de la democràcia, l'expressió de la sobirania personal i col·lectiva d'un poble.

L'abstenció només reflexa el desencís cap a les opcions polítiques que no acaben de saber estimular al votant. i ara no podem estar desencisats. Tothom ha d'anar a votar, Catalunya necessita de tots els vots en aquestes eleccions tan transcendentals.

S'han definit dos opcions molt clares; la que postula l'estat propi, d'independència i la que manté la unió amb l'estat espanyol.

La crisi en que estem immersos és l'altre vessant que juga fort en les decisions a prendre. Mentre no tinguem la capacitat de gestionar els nostres recursos, de recaptar els impostos, de decidir com volem i com podem gastar els pressupostos, no aconseguirem sortir endavant com a país.

Però a més a més de aquests paràmetres tan importants i que han monopolitzat la campanya electoral, hi ha un programa al darrera que abraça tots els aspectes que el país necessita per avançar. El President Mas ho defineix de manera molt clara; necessitem estructures d'estat.

La meva opció és clara, el meu vot és per la persona que lidera al país, qui aglutinarà les voluntats d'una majoria de catalans disposats a portar fins al final els anhels de llibertat del país.

Us animo a votar, a escollir una opció catalanista i independentista i la millor és CiU, la millor és Artur Mas.

19 d'octubre, Dia Mundial contra el Càncer de Mama

Avui publico una nota que no és meva; és del Departament de Salut de la Generalitat de catalunya.

Per la seva importància m'he permés adjuntar-la

 

"El 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial contra el Càncer de Mama amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la importància del seu diagnòstic precoç.

 

Segons dades del Pla director d'oncologia del Departament de Salut, el càncer de mama és el més freqüent en les dones a Catalunya, ja que s’estima que n’hi ha 4.229 casos, nombre que suposa gairebé el 29% de tots els tumors en les dones. Alhora, el 2011 el nombre de diagnòstics nous en les dones de 50 a 69 anys ha estat de 1.896 casos anuals, i de 1.394 casos en dones de més de 70 anys.

 

Cal destacar també que les dades poblacionals més recents mostren que la incidència del càncer de mama es va estabilitzar al període 1993-2007 i es va reduir la taxa de mortalitat en un 3,7% anual. I, en el període 2000-2004, es va augmentar la taxa de supervivència als cinc anys del 84% dels casos, gràcies al progrés en el diagnòstic en etapes precoces de la malaltia, al cribratge mitjançant la mamografia i a les millores en els tractaments.

 

Segons el Pla d’oncologia, més del 90% de les dones amb càncer de mama són intervingudes quirúrgicament i el 75% conserven el pit.

 

 

Accions del Pla director d’oncologia

 

Per tal de millorar la situació del càncer de mama a Catalunya, el Pla director d’oncologia ha desenvolupat diverses accions, entre les quals hi ha el Programa de cribratge de càncer de mama, el circuit de diagnòstic ràpid en càncer i l’atenció a persones amb alt risc familiar de desenvolupar càncer.

 

Totes aquestes accions estan orientades a detectar el càncer en les fases inicials, abans que se’n presentin els símptomes, per tal de facilitar-ne el tractament i curació.

 

 

Programa de cribratge de càncer de mama 2011

 

El Programa convoca a totes les dones d’entre 50 i 69 anys a fer-se una mamografia de cribratge. Concretament, l’any 2011, es va adreçar a 386.514 dones, de les quals el 65,3% van participar al Programa.

 

Gràcies a aquesta mesura, es van diagnosticar 980 càncers de mama i la cobertura va ser del 74,8%, incloent les dones que es van realitzar la mamografia fora del mateix Programa i que ho van declarar.

 

Mitjançant aquest Programa, si es detecta un càncer de mama, un equip especialitzat ofereix atenció a la dona dins del sistema sanitari públic. Aquest tractament inclou, generalment, la cirurgia i algun altre tipus d’actuacions com la radioteràpia, la quimioteràpia o el tractament hormonal.

 

A més, els resultats de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de 2011 mostren que el 91,2% de les dones de 50 a 69 anys es fan una mamografia periòdicament.

 

 

Diagnòstic ràpid

 

El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut van implantar el circuit de diagnòstic ràpid de càncer per evitar el retard en el diagnòstic. S’inclouen en aquest circuit preferent les dones de qualsevol edat que presentin símptomes o molèsties que puguin ser motivades per un possible càncer de mama.

 

Aquest circuit està estès a tot el territori i durant l’any 2011 s’hi van incloure 6.115 dones; d’aquestes, el 43,3% van ser diagnosticades de càncer de mama.

 

 

Atenció a persones amb alt risc familiar de desenvolupar càncer

 

Es proporciona consell genètic a persones amb familiars propers que hagin desenvolupat determinats tipus de càncer i que hereten un risc més elevat de desenvolupar-los que la població general. Tot i això, només entre un 5-10% de tots els càncers són hereditaris, és a dir, es desenvolupen a causa d’alteracions genètiques heretades o mutacions germinals."

 

De qué tenen por?

El meu és un país que fa por. El meu és un país que atemoreix als veïns. I aquest veïns reaccionen amb amenaces, amb mentides, amb violència verbal.

Com pot un ministre del Estat espanyol dir que la immersió lingüística és l'origen de l'independentisme?

Si aquest ministre fos un alumne de primaria no passaria curs!!!

Avui, es publica als diaris que el govern de l'Estat vol subvencionar escoles a Catalunya, per que facin en castellà el currículum escolar.
Tal i com la consellera Irene Rigau ha declarat, l'Estatut de Catalunya, una llei orgànica de l'Estat Espanyol, especifica que no es poden separar els alumnes per raó de llengua. Si ho fa, el ministeri estarà cometent una il·legalitat.
Ajuntaran els pocs alumnes als quals els pares demanen ensenyament en castellà en una o dues escoles?
S'ha comprovat, que els alumnes catalans, tenen un coneixement de la llengua castellana superior a la mitjana de tot l'Estat espanyol. Pobres pares que no saben el que fan als seus fills.

Quina riquesa poder dominar més d'una llengua!!!

Jo vaig estudiar en castellà. No es podia fer d'altra manera.
Les meves filles han estudiat en català.

Els meus nets també ho faran. No en tingueu dubtes d'això, per que Catalunya decidirà el seu futur de manera lliure i democràtica, sense els tics dictatorials que ens assetgen.

Un altre cop el Borbó

Tornem a tenir-la amb un Borbó. Cada cop que Catalunya aixeca la seva veu , que vol manifestar-se com el que és, un poble ric i emprenedor, que vol prosperar lluny de la cotilla centralista, que vol portar la seva llibertat a les cotes més altes de sobirania, apareix l'ombra del Borbó.

Ja sabem el que va passar amb Felip V el primer de la saga, ara ens comencen a ensenyar el que volen que passi amb Felip VI ( el fill de l'actual Rei d'Espanya).

He de confessar que fins fa poc, tenir com a Cap d'Estat un rei, no em feia basarda. Ara em comença a provocar al·lèrgia.
La Constitució Espanyola, la que encara ens és d'aplicació, li dona a la monarquia un paper no executiu i de representació, d’àrbitre en els conflictes. El Rei ha trencat amb el seu paper constitucional i per tan s'ha posicionat de tal manera que menysté el clam que el poble de Catalunya va fer sentir al carrer el passat 11 de setembre. Parla de futeses i de fer volar coloms com si la llibertat fos una ximpleria.

Senyor; heu perdut un súbdit.

I fins quan ?

Europa intervé a Espanya. Espanya te intervinguda Catalunya des de fa segles. Fa 37 anys, a les Cortes de España, els Procuradores en Cortes varen aplaudir posats en peu la fi del Régimen amb un esperit de seguiment del líder incomprensible. S'estaven fent l'harakiri i aplaudien.

Ara són els hereus d'aquells que mantenien les esencias de la Patria, els qui com uns energúmens enfurismats, aplaudeixen al líder cada cop que explicava una nova retallada, un nou cop a l'estat del benestar que tan ens ha costat construir. I fin i tot, alguna de les filles dels capitostos encausats per presumptes estafes, es permet insultar als més febles de la cadena, als sense feina, dient textualment "Que se jodan".

Apugen l'IVA. Així es recaudarà més. Però si tan sols el 40% dels ciutadans el paguen!!!! i els més rics són els qui es posen les mans al cap per què minvaran els seus beneficis.... Som la cua d'Europa en compliment fiscal en aquest punt.

Retallen prestacions als nous aturats, ("Que se jodan"), collen encara més Catalunya, retallen sous als funcionaris.....

Tot, tard i malament (No era al seu programa electoral!!).

I la cirereta del pastís... el ministre Montoro tractant com a nens petits als consellers d'Economia de les autonomies d'Espanya, inclòs al Professor Mas-Culell amb un prestigi internacional molts cops superior al de Montoro. Tractant a Catalunya com a súbdits; fent valer l'ordeno y mando.

President Mas, Govern de Catalunya, Diputats al Parlament.... Fins quan haurem d'aguantar això?

És hora de dir prou.

El Coixí del Cor

Divendres dia 1 de Juny, presentaré a la sala d'actes de l'Hospital de Calella el projecte de Oncolliga i el grup Àgata anomenat " El coixí del Cor".

Aquest projecte és la continuació del que des de 2001 es va iniciar a Tennessee ( EUA) a l'hospital Erlangen Medical Center de Chattanooga on la infermera del Servei d'Oncologia Janet Kramer-Mai va haver de ser intervinguda per càncer de mama.

Les seves tietes varen fer-li un coixí en forma de cor que s'adaptava de manera confortable sota el braç i que la va ajudar a reduir el dolor de la incisió quirúrgica a la vegada que la protegia de cops accidentals i disminuïa la tensió dels músculs de l'espatlla.

Aquesta experiència personal, la va traspassar al seu servei de l'Hospital i va ser presentada en un Congrés mèdic on va ser recollida per la infermera danesa Nancy Friis que va estendre la idea per Dinamarca i posteriorment a la resta d'Europa.

A Catalunya, el projecte arriba des de Mallorca on Maria José Loly de Cooman va crear el Proyecto Micky - Almohada del corazón.

Oncolliga i el Grup Àgata amb la col·laboració de la Fundación Agatha Ruiz de la Prada, han presentat el coixí del Cor a l'Hospital de Sant Pau i ara, arriba a l'Alt Maresme i la Selva Marítima.

El Càncer de mama és la malaltia neoplàsica més freqüent entre les dones, amb una incidència més elevada entre els 50 i els 70 anys.

Una de cada 8 dones patirà càncer de mama al llarg de la seva vida i una de cada 11 el patirà abans dels 75 anys.

La cirurgia és habitualment el primer pas en el tractament del càncer de mama i les incisions quirúrgiques són doloroses.

Una de les complicacions de la cirurgia és la possibilitat de fer un limfedema del braç.

El Coixí del Cor ajuda a millorar el dolor físic però també el psicològic de la malaltia. Un projecte solidari que ha mobilitzat a moltes persones que, de manera voluntària, han confeccionat els coixins amb teles cedides per Agatha Ruiz de la Prada.

Saludem aquesta iniciativa que dintre de pocs dies començarà a ser una realitat a Calella a través de la Unitat Funcional de Patologia de la Mama.

Una escola per Calella

Durant molts anys s'ha estat buscant la sol·lució a la ubicació de l'Escola Dr. Carles Salicrú que porta en un emplaçament provisional des del record dels temps.
Anys perduts en innumerables gestions davant el Departament d'Ensenyament que mai va aprovar les propostes fetes des de l'Ajuntament.
El mes de juliol passat, l'actual equip de govern comença nous contactes amb el Departament amb un canvi substancial en la orientació: S'ofereix com a seu de l'escola un edifici singular; la Fàbrica Llobet i Guri. No cal dons fer un edifici de nova planta. Cal rehabilitar-ne un d'existent.
Amb una situació ideal al vell mig de Calella, rodejat del Parc Dalmau, les instal·lacions esportives de la Muntanyeta i un seguit de complements d'espai en la mateixa Fàbrica.
Una Escola amb aquestes característiques ha de ser un eina d'ensenyament molt valuosa. Poder ser a prop de tot arreu, no necessitar transport escolar per desplaçar a la majoria de la mainada, disposar de l'equipament escolar en un sol nivell, sense escales; amb els espais necessaris.
Crec que l'elecció feta per l'Ajuntament i ratificada per Ensenyament ens demostra que quan la voluntat d'avançar existeix, quan el seny s'imposa a la tossuderia, els resultats són molt bons.

A Calella les bicicletes són per tot l'any (2)

A Calella hi ha hagut resposta. L'ajuntament ha editat un tríptic " PEDALA AMB RESPECTE" on es recorden  en un decàleg il·lustrat les normes bàsiques de circulació dels ciclistes dins el casc urbà.

A destacar que les bicicletes són vehicles sotmesos al codi de circulació, que han de respectar els senyals de trànsit i semàfors, i que han de respectar als vianants que tenen preferència en les àrees específiques per ells.

Malgrat tot, trobo que no s'ha insistit prou en la pròpia seguretat del ciclista, amb la recomanació de l'ús del casc.

Ja sabem que canviar els hàbits de les persones, sobre tot quan la permissivitat ha estat la norma, és difícil, però tinc l'esperança que a Calella , la responsabilitat de la ciutadania contribueixi a canviar els mals hàbits. No tan sols la Policia Municipal ha de ser bel·ligerant en els compliment de les normes; també la resta de ciutadans ens hem d'involucrar en complir-les i fer-les complir. Els pares han de ser la punta de llança per que els nens i nenes siguin curosos en el compliment de les normes.

A Calella les bicicletes són per tot l'any.