El Coixí del Cor

Divendres dia 1 de Juny, presentaré a la sala d'actes de l'Hospital de Calella el projecte de Oncolliga i el grup Àgata anomenat " El coixí del Cor".

Aquest projecte és la continuació del que des de 2001 es va iniciar a Tennessee ( EUA) a l'hospital Erlangen Medical Center de Chattanooga on la infermera del Servei d'Oncologia Janet Kramer-Mai va haver de ser intervinguda per càncer de mama.

Les seves tietes varen fer-li un coixí en forma de cor que s'adaptava de manera confortable sota el braç i que la va ajudar a reduir el dolor de la incisió quirúrgica a la vegada que la protegia de cops accidentals i disminuïa la tensió dels músculs de l'espatlla.

Aquesta experiència personal, la va traspassar al seu servei de l'Hospital i va ser presentada en un Congrés mèdic on va ser recollida per la infermera danesa Nancy Friis que va estendre la idea per Dinamarca i posteriorment a la resta d'Europa.

A Catalunya, el projecte arriba des de Mallorca on Maria José Loly de Cooman va crear el Proyecto Micky - Almohada del corazón.

Oncolliga i el Grup Àgata amb la col·laboració de la Fundación Agatha Ruiz de la Prada, han presentat el coixí del Cor a l'Hospital de Sant Pau i ara, arriba a l'Alt Maresme i la Selva Marítima.

El Càncer de mama és la malaltia neoplàsica més freqüent entre les dones, amb una incidència més elevada entre els 50 i els 70 anys.

Una de cada 8 dones patirà càncer de mama al llarg de la seva vida i una de cada 11 el patirà abans dels 75 anys.

La cirurgia és habitualment el primer pas en el tractament del càncer de mama i les incisions quirúrgiques són doloroses.

Una de les complicacions de la cirurgia és la possibilitat de fer un limfedema del braç.

El Coixí del Cor ajuda a millorar el dolor físic però també el psicològic de la malaltia. Un projecte solidari que ha mobilitzat a moltes persones que, de manera voluntària, han confeccionat els coixins amb teles cedides per Agatha Ruiz de la Prada.

Saludem aquesta iniciativa que dintre de pocs dies començarà a ser una realitat a Calella a través de la Unitat Funcional de Patologia de la Mama.

Una escola per Calella

Durant molts anys s'ha estat buscant la sol·lució a la ubicació de l'Escola Dr. Carles Salicrú que porta en un emplaçament provisional des del record dels temps.
Anys perduts en innumerables gestions davant el Departament d'Ensenyament que mai va aprovar les propostes fetes des de l'Ajuntament.
El mes de juliol passat, l'actual equip de govern comença nous contactes amb el Departament amb un canvi substancial en la orientació: S'ofereix com a seu de l'escola un edifici singular; la Fàbrica Llobet i Guri. No cal dons fer un edifici de nova planta. Cal rehabilitar-ne un d'existent.
Amb una situació ideal al vell mig de Calella, rodejat del Parc Dalmau, les instal·lacions esportives de la Muntanyeta i un seguit de complements d'espai en la mateixa Fàbrica.
Una Escola amb aquestes característiques ha de ser un eina d'ensenyament molt valuosa. Poder ser a prop de tot arreu, no necessitar transport escolar per desplaçar a la majoria de la mainada, disposar de l'equipament escolar en un sol nivell, sense escales; amb els espais necessaris.
Crec que l'elecció feta per l'Ajuntament i ratificada per Ensenyament ens demostra que quan la voluntat d'avançar existeix, quan el seny s'imposa a la tossuderia, els resultats són molt bons.

A Calella les bicicletes són per tot l'any (2)

A Calella hi ha hagut resposta. L'ajuntament ha editat un tríptic " PEDALA AMB RESPECTE" on es recorden  en un decàleg il·lustrat les normes bàsiques de circulació dels ciclistes dins el casc urbà.

A destacar que les bicicletes són vehicles sotmesos al codi de circulació, que han de respectar els senyals de trànsit i semàfors, i que han de respectar als vianants que tenen preferència en les àrees específiques per ells.

Malgrat tot, trobo que no s'ha insistit prou en la pròpia seguretat del ciclista, amb la recomanació de l'ús del casc.

Ja sabem que canviar els hàbits de les persones, sobre tot quan la permissivitat ha estat la norma, és difícil, però tinc l'esperança que a Calella , la responsabilitat de la ciutadania contribueixi a canviar els mals hàbits. No tan sols la Policia Municipal ha de ser bel·ligerant en els compliment de les normes; també la resta de ciutadans ens hem d'involucrar en complir-les i fer-les complir. Els pares han de ser la punta de llança per que els nens i nenes siguin curosos en el compliment de les normes.

A Calella les bicicletes són per tot l'any.

El clam "in-inde-independència", al 'flashmob' de plaça Catalunya#.T2YteOSwUWs.facebook#.T2YteOSwUWs.facebook#.T2YteOSwUWs.facebook

El clam "in-inde-independència", al 'flashmob' de plaça Catalunya#.T2YteOSwUWs.facebook#.T2YteOSwUWs.facebook#.T2YteOSwUWs.facebook

A Calella, les bicicletes són per tot l'any

Un dels alicients que te caminar per les zones peatonals és que no hi ha vehicles i per tan pots passejar sense estar pendent de si t'atropellen. Però, compte.... els ciclistes tenen bul·la. Pots arrivar a ser encalçat per davant i per darrere per tot tipus de conductors de bicicletes, joves i grans, homes o dones.
El més curiós del cas és que els senyals de circulació no estan fets per ells. Van en contra direcció, per zones on la circulació de vehicles està prohibida, avancen a unes velocitats realment forasenyades, sense respecte per ningú. El carrer Esglesia de Calella s'ha convertit en una autopista per bicicletes que no respecten res.
La convivència entre persones passa pel respecte mutu. I quan no n'hi ha, esdevé la llei de la selva: el més fort aixafa al débil.
I els policies municipals? S'ho miren i no actuen.
Avui, tornant de la feina cap a casa, m'han creuat  7 bicicletes venint de diferents direccions, passant per alt els senyals de direcció prohibida o de circulació prohibida.

A l'alçada del carrer Creus, un policia municipal s'ho mira i es queda palplantat on és.

Entenc que desplaçar-se en bicicleta és ecològic, no contamina i es fa exercici, però els vehicles han de complir les normes de circulació i si no cal multar-los.

L'article 13 de l'ordenança Municipal de circulació aprovada l'any 2008 i actualment en vigència diu en el seu punt 5: En els carrers tancats a la circulació de vehicles a motor es prohibeix també la circulació de les bicicletes.
L’ajuntament podrà autoritzar la circulació de bicicletes pels carres referits en el punt anterior en funció de l’època de l’any i dins dels horaris que es determinin.

En tots els casos senyalitzarà degudament la zona o zones amb aquesta prohibició

Si l’inclompliment d’algun d’aquests apartats comporta una situació de perill o molèsties greus als veïns, o un perjudici greu per a l’estat de conservació de la via, la infracció tindrà caràcter de molt greu
Hi ha massa permissivitat amb els ciclistes. Quan tinguem un accident mortal per anar contra direcció ens lamentarem de no haver sabut tallar de socarrel la manca de civisme imperant als carrers on les bicicletes sòn per tot l'any.

Campanya bruta

Estorat em vaig quedar ahir el vespre veient el nou vídeo electoral del PSC.  Que baixos han arribat a caure!!!.
Com a metge que soc, no em podia creure que ningú, repeteixo, ningú, pogués pensar que un metge o qualsevol altre professional de la medicina es pot quedar com un estaquirot, sense moure un dit mentre algú pateix o s'està morint i necessita consol.
El PSC ha ofès a la sanitat de Catalunya. Hem hagut de patir minves en el sou, ja des de juny de 2010 quan la Sra. Geli dirigia la conselleria;  hem perdut un seguit de conquestes socials d'anys, per evitar acomiadaments, i ho acceptem per responsabilitat; però mai, cap dels nostres pacients podrà dir que un metge, una infermera o qualsevol altra professional de la sanitat s'ha quedat amb el braços creuats mentre necessitava la seva ajuda.
El PSC ens demostra un cop més que la demagògia és una de les seves armes predilectes. Quina fiabilitat ens pot donar un partit que quan ha governat ha deixat al país endeutat fins les orelles, que quan els ciutadans li han dit que no podien seguir al capdavant de Catalunya s'han dedicat a menystenir els esforços de qui intenta endreçar la desfeta socialista?.
I la gota que omple el got; acusar a qui governa que les retallades causen morts!!!
Sort que hi ha socialistes que tenen encara dignitat i es desmarquen de la demagògia dels dirigents.
I de cop i volta, vostè fa retirar el vídeo de la polèmica. I si el fa retirar és per què l'havia aprovat prèviament amb el comitè de campanya.
Sra. Chacon; vagi repetint als seus mítings que les retallades tenen conseqüències, quan el seu govern de Madrid del que vostè n’és una ministra, encara exigeix a Catalunya que retalli més el dèficit que vostès varen deixar.
Espero i desitjo, que no arribi a tenir mai més responsabilitats de govern; tan sols sigui per dignitat.

El pit al descobert

Avui al vespre vaig a Cabrils a parlar sobre el càncer de Mama. Aquesta conferència la faig sovint a diferents indrets on Oncolliga em convida, molts cops acompanyant a l'exposició fotogràfica " El pit al descobert" produïda per Fotofilm Calella l'any 2010 amb motiu del IX Congrés Català de Sinologia.
Aquesta exposició ha estat durament criticada per dones d'Alella de tal manera que va ser retirada del lloc on s'havia d'exposar.
Respecto el pensament de tothom, però no puc entendre com unes fotografies en les que la sensibilitat en la seva realització ha estat exquisida, que mostren com evoluciona el pit femení des de la infantessa fins la senilitat, on es mostra com la malaltia el fa vulnerable, on es veu com la maternitat el fa ser orgullós; puguin ser titllades d'obscenes i que puguin ferir la sensibilitat dels nens.
Si l'educació cristiana que aquestes dones d'Alella volen pels seus fills, passa per la intransigència, per la manca d'apropament a la realitat, els asseguro que no estan seguint els principis del cristianisme.
Molts mitjans de comunicació s'han fet reso del esdeveniment i això ha estat una important prova de com la societat rebutja els extremismes en nom de la religió.
Espero que avui, a Cabrils, el seny s'imposi i una mostra destinada a fer docència sobre el càncer de Mama, sigui admirada des de l'òptica de la sensibilitat.