Buscar este blog

lunes, 28 de julio de 2014

De la negació a l'esperança


Aquest ha estat un cap de setmana molt trist. Divendres a la tarda vaig saber que el MHP Jordi Pujol, havia fet una declaració pública en la que confessava haver amagat en comptes a l'estranger, uns diners que segons deia, provenien de l'herència del seu pare i que eren pels fills i la seva dona. Diners que mai varen ser declarats a Hisenda.

Primera reacció: No pot ser. Negació.

Però no era una notícia dels diaris de la caverna, era una declaració feta per ell mateix, una confessió en tota regla.

Segona reacció: Incredulitat

Un referent de Catalunya i del catalanisme, l'home que havia fet de pal de paller de molts dels qui creiem en Catalunya, en els valors que representava per la seva trajectòria vital, política i moral; l'home que havia marcat pautes de conducte i era exemple de trajectòria honesta i valenta....Tot això s'esvaïa en un moment.

Tercera reacció: Tristor, Depressió

Vaig passar un dissabte trist, tancat en mi mateix, reflexionant si valia la pena seguir en els ideals polítics en els que crec i que s'esmicolaven per la pèrdua de confiança en una persona en la que havia cregut sempre. Els amics, la meva dona, tots em veien apagat, sense voler participar en res. Sabien el que em passava i ho respectaven.

Quarta reacció: Esperança en el futur

Avui tot és més clar. Catalunya i el seu futur són més que una persona per més referent i estimada que sigui. Jo vull seguir treballant al costat dels qui volen un millor esdevenir pel meu país, pels qui lluiten amb honestedat manifesta i amb valentia; els que, si cauen, s'aixequen i tenen forces per animar als altres a seguir; pels qui volen, com jo, una nova Catalunya sense els errors del passat, on s'escombri als corruptes, als malversadors, als evasors, als aprofitats; una Catalunya on les persones siguin el valor més important, on cadascú rebi el que es guanyi de manera justa i honesta; una Catalunya transparent.

He passat un dol. Una pèrdua. Però m'he refet.
I he trobat un millor sentit al que vull fer. Estimo Catalunya i tots els qui l'estimen són la meva família. I vull tenir una família neta, amb valors; una família on tots ens puguem mirar a la cara i puguem dir ben alt i ben fort que no tenim res a amagar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario