SOBRE LA REFORMA DE LA LLEI DE L'AVORTAMENT

Aquesta setmana hem rebut un altra sotrac per part del Partit Popular amb l'aprovació de la reforma de la llei de l'Avortament que el ministre de Justícia Sr. Alberto Ruiz Gallardón, ha defensat a les Corts espanyoles.

Una reforma de la llei que com a metge em comporta una sensació de frustració en comprovar com els arguments regressius que s'han utilitzat només són polítics i religiosos, sense cap fonament científic. I voler combatre la recalcitrant i obtusa mentalitat dels qui ho defensen amb arguments de salut, de llibertat personal, de benestar físic i mental, és impossible.

Quan a l'Estat espanyol es va poder exercir el DRET a l'avortament, primer amb restriccions i poc a poc amb supòsits més amplis, la mortalitat per pràctiques clandestines va caure en picat. Moltes vides es varen salvar, vides de dones que volien exercir el dret a decidir el seu futur, dones que davant la certesa d'un fetus mal format decidien no seguir endavant el seu embaras, dones que després d'una agressió sexual no volien portar dins seu un fill no desitjat.

La medicina prenatal ha evolucionat molt en els darrers anys, amb l'assoliment de tècniques de diagnòstic i de tractament intra úter impensables només fa unes poques dècades.

I ara, tot això, pot perdre molt del seu valor al no poder fer que les dones DECIDEIXIN QUE FER amb la seva gestació.

Que sigui possible decidir NO és dolent. Quan hi ha diversos camins a escollir, la persona ben informada pot prendre la seva ruta amb coneixement de causa.

I, no ho oblidem, l'educació sexual del nostre jovent, a les escoles, sense tabús, amb claredat i sense amagar realitats és el pilar fonamental per evitar situacions que comportin acabar amb un embaras no desitjat i amb el tràngol de passar per una decisió dura sempre com és la interrupció d'un embaras.

L'Església Catòlica espanyola, en veu del president de la Conferència Episcopal Española, Rouco Varela, demana un òrgan fiscalitzador que verifiqui que els supòsits de l'avortament siguin conformes a llei. Això significa que no es fien de que els criteris mèdics necessaris siguin fiables. Això significa que la Santa Inquisició s'ha tornat a reactivar.

ELS EXTREMS SEMPRE ES TOQUEN

Avui ens hem despertat a Calella amb dues accions anònimes contra CiU.

A la nostra seu del C/ de la Bruguera s'han enganxat cartells a la porta tapant la fotografia de l'Alcaldessa . Aquests cartells es refereixen al País Valencià i porten una estelada vermella. Parlen de trencar cadenes.

També, al Passeig de Mar, una pintada anònima, amb una creu gamada nazi, demana la càmera de gas pel President Mas.

Que s'ataqui a CiU des de diferents extrems de la política i d'una manera acarnissada, només pot significar que estem en el bon camí per aconseguir l'objectiu de poder decidir el nostre futur com a Nació i preparar -nos per l'Estat independent que una gran majoria de catalans desitgem.

Els arguments de la por i la violència no podran fer que els catalans que volem ser lliures deixem de defensar amb tota la nostra convicció els principis bàsics de la nostra identitat, la nostra llengua, la nostra cultura i la convivència entre les persones i els pobles.

Volia dir-ho

Ara fa temps que no em poso davant de l'ordinador per escriure.

 Avui he sentit la necessitat de fer-ho per que a Calella passen coses i m'agradaria opinar sobre alguns temes.

 

 

 El Museu del Turisme ha de ser un equipament essencial per donar a conèixer la evolució d'aquesta industria a la ciutat, al país i al mon. Una gran oportunitat que el Sr. Jordi Ten va saber imaginar i que fa poques setmanes ja va palesar amb el tast que ens va oferir a la Sala d’exposicions Lluís Villaret al carrer de la Bruguera. Un tast que va deixar un gust saborós i que encara més em va despertar les ganes de gaudir del Museu en la seva màxima expressió. Penso que aquest equipament, que s'ubicarà a la Fàbrica Llobet, ha de ser viu i dinàmic, que ha d’anar creixent dia a dia i que no pot ser un Museu on tan sols es vagi a mirar sinó que s'ha de participar d'ell, se’l ha de fer bategar i ha d’aconseguir ser un referent en el tema.

De la mateixa manera que Barcelona o Girona son atractius pels nostres visitants, Calella pot esdevenir un destí cultural pels qui estan en altres llocs de vacances.

Aquest cap de setmana, Calella s'omplirà de nassos vermells. No seran embriacs, sinó pallassos. Pallassos d'Hospital que porten la seva alegria als nens i als adults que passen moments complicats per la malaltia i que estan ingressats als hospitals de Catalunya. Aplaudeixo aquesta iniciativa, que , he de confessar, em va fer una certa por quan es va gestar.

 Els metges, i jo en sóc un, ens preocupem molt per la salut de les persones; diagnostiquem, tractem, aconsellem, operem, rehabilitem... i molts cops no pensem, millor dit quasi mai pensem, en les hores de soledat que els malalts pateixen durant l'ingrés, en com de llargues es fan les hores i quin sentiment de reclusió es te dins de les quatre parets de l'habitació.

Us puc ben assegurar que una persona alegre, positiva, afronta millor la malaltia i és més fàcil que es curi.

Avui dia, els hospitals són confortables, tenen bon utillatge, s'intenta que siguin eficients però s'assemblen més a una presó sense reixes que a un lloc amable on guarir la malaltia.

Jo em vaig formar a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Barcelona, un recinte amb jardins, amb espais oberts on personal sanitari i pacients, visitants i familiars, tenien la oportunitat de passejar i gaudir de l'aire lliure.

Trobo a faltar en els nostre moderns hospitals aquesta opció de sortir a passejar, a gaudir de la natura, a deixar enrere les parets que encerclen als malats i als qui hi treballen.

Es cert que l'hospital de Calella te unes vistes privilegiades de la ciutat i del mar i això ja relaxa moltíssim, però no disposa de cap jardí on es pugui passejar, seure una estona a l'aire lliure o simplement somiar a ser......

Apunto que a l'espai adjacent a l'hospital, a l'antic Hostal Vell i tenim una oportunitat per fer-hi un lloc de lleure pels nostres pacients i acompanyants. Ara és un aparcament pel personal i un edifici ruïnós, protegit?? però en ruïnes. Potser caldria pensar-hi en aprofitar aquest espai per la salut i no deixar-lo degradar més.

 

Adeu amic George Moustaki.!!!

 

 

Que lluny que queda aquell any de 1969 quan estudiava el “Preu”, el curs amb el que acababem el batxillerat i ens preparàvem per entrar a la Universitat.

Recordo que estudiava als Escolapis de Sant Antón a Barcelona, i que com aleshores només era un col·legi de nois, la nostra professora de francès, que també donava classes a les Escolàpies de Lauria, va organitzar una representació de teatre en francès entre nosaltres i les noies de Preu de l'altra escola.

Hi havia dos objectius: Practicar l'idioma francès i començar a relacionar-nos amb noies de la nostra edat de cara a la Universitat .....

No cal dir que d'aquella trobada es varen iniciar moltes amistats que varen durar anys algunes i altres es van esvair en pocs mesos. No se si algú va arribar a aparellar-se.

En el meu cas el meu amic Ricard i jo, varen fer amistat amb un grup de quatre noies que curiosament varen estudiar arquitectura com en Ricard o Medicina com jo.

Moltes tardes sortíem al Pub Renault o anàvem a casa d'alguna de les noies ha escoltar música. Va ser allà, on vaig conèixer la meravellosa veu i les cançons d'en George Moustaki.

Ens sabíem les seves cançons de memòria i avui encara les segueixo escoltant de tan en tan, emotives, dolces, amb una força increïble. He plorat molts cops amb aquestes melodies que m'han arribat al cor i que m'omplen de records de joventut, de la Facultat, de les assemblees d'estudiants, de les manifestacions, de les tardes a casa parlant amb els amics.....

Fa 5 anys el vaig escoltar en directe al festival de Cap Roig, encara vital i aclaparador. Vaig sortir d'allà pensant que quant tornés a Barcelona l'aniria a veure. Ja no ho vaig fer.

I ja no tornarà

Com els Métèque empren un llarg camí cap a l'infinit......Mai més estaràs sol, sempre estaràs al nostre cor amic George, vell Moustaki

Girona, Flors i Gent

 

Torna a començar un altra Girona Temps de flors. Com cada any a principis del mes de Maig, Girona s'omple de colors, flors, art, creativitat i...gent.

Dissabte passat dia 11 de Maig, es va donar el tret de sortida a l'edició d'enguany. Més espais i molta creació, amb composicions espectaculars i molta menys utilització d'elements no naturals que altres edicions.

 

 

 

 

 

La passejada per la ciutat vella és deliciosa si no fos per la gran aglomeració de gent que aquests dies es congrega a Girona. Gent de tot arreu, molts francesos, també espanyols de l'Aragó i del país basc, de Navarra i alguns de Madrid, això si, amb predomini de jubilats.

 

 

Famílies senceres de casa nostra omplint carrers i places, patis i cases, llocs emblemàtics com els banys Àrabs, el claustre de la Catedral o les Sarraïnes.

I en mig de tot, el monument a la barbàrie, a la intransigència més aspre: la plaça dels Jurats amb el laberint cremat intencionadament, amb els esquelets dels arbres que voregen la plaça d'on ressalta un pintat de blanc, del blanc més pur i significatiu.

 

Al·legoria de la nostra terra, cremada per 300 anys de domini forà i que ara vol renéixer de les cendres amb el treball i l'esforç dels catalans i catalanes que no estem disposats a que Catalunya esdevingui una terra erma i sense futur.

Es viable Espanya sense Catalunya?

Molts cops, els arbres no deixen veure el bosc i ara és un d’aquells moments en que això està passant.

Em sentit a dir i ens ho diuen cada dia que Catalunya no serà possible sense Espanya, que estarem fora d’Europa si algun dia aconseguim la nostra llibertat, que no podrem fer front a les pensions de la nostra gent, que no tindrem crèdit internacional, en definitiva, que  si Catalunya s’independitza d’Espanya, pràcticament desapareixerà.

Molts col·lectius i personalitats importants a Catalunya i fora de Catalunya han posat sobre la taula arguments que deixen clara la força, el múscul del procés sobiranista català, la seva viabilitat econòmica, política i social, arguments que són convincents i segurament ben certs.

Però a mi em preocupa una altra aspecte de la qüestió.  Serà possible Espanya sense Catalunya?. Serà viable Espanya sense Catalunya?

Si la resposta es si, no ens hem de preocupar. Catalunya serà independent tard o d’hora.

Si la resposta és no, ho tindrem molt però molt magre.

Espanya té un pes important en la realitat econòmica d’Europa i de l’Euro. Si cau Espanya cau l’euro i es desfà la Unió Europea.  I això, Europa ho vol evitar com sigui.

Es veritat que hi ha veus provinents del nord que clamen per deixar d’ajudar als països del sud, veus que tenen cada cop més adhesions; però mentre Alemanya lideri Europa, no deixarà caure cap país. Necessiten recuperar la seva inversió multimilioraria.

L’estratègia del govern central del PP ha estat fins ara la d’escanyar a Catalunya en tots els sentits, però alhora estan escanyant Espanya. Si la locomotora de l’economia espanyola està gripada, el tren s’atura i queda en via morta.

Ara però,  comencen a veure’s  petites mostres de reacció que van en la línia de millorar l’ofec català. Hem d’aprofitar les poques escletxes que ens queden per anar construint les nostres estructures d’estat i alhora enfortir l’economia pròpia i també l’espanyola  de manera que quan arribem a Itaca, no se’ns endugui  a l’abisme el retrocés de la marea.

Avui toca Sanitat......

En el Web del CatSalut s'han publicat les dades referents a les llistes d'espera per ser operat a Catalunya als hospitals de la Xarxa Pública i diferents mitjans s'en han fet ressò, indicant que el temps d'espera per ser operat segueix augmentant (una mitjana de onze dies des de desembre de 2011 a juny de 2102) i que certes modalitats d'intervencions quirúrgiques estan per sobre del temps garantit que és de 6 mesos.

El CatSalut, estableix anualment un contracte-programa amb cada hospital on assenyala la quantitat de intervencions de cada tipus que el centre ha d'assolir. Aquests procediments ( programats i sense comptar les intervencions per malalties canceroses o accidentals) són els més freqüents a Catalunya i inclouen 14 tipus diferents de operacions i dos més de cirurgia cardíaca.

Quan llegim aquestes dades podem tenir la tendència a pensar que són força uniformes a tot el territori però quan l'anàlisi el fem hospital per hospital, les diferències poden ser notables.

Una dada important per valorar l'impacte que tenen, en l'activitat quirúrgica, les retallades en sanitat , seria veure quin ha estat el decrement en la quantitat d'operacions de cada tipus que s'han fet durant l'any 2012 respecte a les realitzades l'any anterior, i així, assumint que es tenen menys recursos, valorar la incidència en temps d'espera i en persones ateses.

En la nostra realitat de l'Alt maresme i la Selva marítima, els dos hospitals de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS)( Calella i Blanes), han assolit durant el 2012 unes altes cotes de cirurgia major programada amb un increment del 6,82% en cirurgia amb ingrés hospitalari i d'un 17,13% en cirurgia major ambulatòria, que en nombres absoluts representen 1001 intervencions més respecte de l'any 2011.

Quan considerem les intervencions amb temps garantit, i amb quotes de compra per part del Cat Salut, s'han realitzat totes les intervencions pactades i un 40% més, el que representa haver operat 1053 pacients més dels que el Cat Salut havia contractat.

I malgrat això, a l'Hospital de Blanes hi ha hagut un increment de més de 300 pacients en llista d'espera respecte desembre de 2011 i a l'Hospital de Calella la xifra s'ha mantingut estable.

L'explicació a aquesta paradoxa és que al llarg de 2012, han entrat al sistema molts més pacients que no abans, possiblement per causes molt diverses; entre elles, que hi ha persones que han retallat despeses deixant de cotitzar a mútues privades i tornant a la xarxa pública.

També cal dir, que la eficiència dels professionals d'ambdós centres, ha estat molt important per que amb els mateixos recursos disponibles s'hagin operat molts més pacients.

Les estades hospitalàries s'han incrementat un 5, 31% amb una estada mitjana de 5.5 dies i les visites a les consultes externes han augmentat un 2,26% representant 3058 visites més que l'any anterior, ( 135277 visites en front de 132219).

Cal ser justos amb l'esforç que el col·lectiu sanitari està fent a la nostra comarca, i cal posar al seu lloc les informacions esbiaixades que molts cops es fan servir per objectius no gaire clars.

Els treballadors de la Sanitat Pública, són responsables davant de la societat a la que serveixen i, en concret els de la CSMS, malgrat haver patit de manera sistemàtica una minva en els salaris des de juny de 2010 ( es va començar amb una reducció d'entre el 5% i el 7% del sou mensual que encara perdura, no hi ha hagut increments respecte a l'IPC anual, no s'ha percebut la paga de Nadal de 2012 que forma part de la massa salarial anual i s'han cobrat amb mes de 9 mesos de retard part dels incentius per objectius assolits el 2011), han respòs de manera excel·lent als reptes plantejats, que han permès mantenir i incrementar, una activitat assistencial d'alta qualitat que ha afavorit a més d'un miler de conciutadans .

La dependència del smartphone

L'any 2013 ha començat amb una pluja de missatges de mòbil. Ha estat simptomàtic veure com en els minuts següents a l'inici de l'Any Nou, moltes persones varen aïllar-se de l'entorn de festa per començar a enviar missatges des de els seus smartphones.

En totes les taules de festa al costat dels plats i copes es veuen mòbils que no deixen de funcionar, sigui Nadal o Cap d'Any.

Recordo que quan la tecnologia mòbil no era massiva ( fa uns 12 anys) les celebracions eren vibrants, la música i la gresca la nit de fi d'any començaven immediatament de les campanades i hi participava tothom. Ara no; ara primer el mòbil i després la festa.

La nostra dependència a la comunicació immediata comença a ser malaltissa, no tenir el mòbil a l'abast comporta molts cops una angoixa important; si no estas localitzable, estas perdut.

Em trobo sovint amb persones que mentre estan a la meva consulta reben trucades de familiars que volen saber que els hi he dit, ..... i abans d'acabar la consulta!!!

El mòbil és la icona del segle XXI. Més potent, mésràpid, amb més aplicacions.... Si no en tens no existeixes. Fins i tot cada cop els nens i nenes el tenen més aviat.

Seriem capaços de fer callar els mòbils durant 24 hores? Segur que no ens passaria res dolent.