Buscar este blog

lunes, 18 de mayo de 2015

Som gent de paraula


Calella ha passat la primera setmana de campanya per les eleccions Municipals d'enguany sense massa soroll.
Dimarts passat es va fer un "debat" amb la presència dels 8 caps de cartell que va evidenciar l'afany de tots els grups en entrar al consistori i poder governar la ciutat. Els qui ara estan al Govern ( CiU), amb propostes de futur i explicant la feina feta amb voluntat de seguir treballant per a tothom i esmerçant temps i esforç per la ciutat.
Els que són a la oposició presentant propostes agosarades en alguns casos, que són molts cops inviables però que vesteixen molt.
Els qui són fora del consistori amb ganes d'entrar-hi i per això desqualificant a qui sigui per aconseguir-ho.
Hi ha una excepció: PxC. Un partit que presenta un cap de files sense discurs i sense programa. Vaig sentir vergonya aliena escoltant-lo.
I la cirereta del pastis va ser quan a preguntes del públic es va demanar amb qui s'associaria cada partit per poder governar en cas de no haver-hi majories i sembla que tothom deixant de banda a PP i PxC s'ajuntaria per evitar que CiU seguís governant. 
Tenim per tan, el repte de aconseguir el suport majoritari de la ciutadania de Calella per poder continuar fent créixer la ciutat, evitar tornar enrere i seguir posant Calella en el mapa de les oportunitats.
El programa de CiU pels propers 4 anys, te 150 propostes plenes de sentit de ciutat, amb un equip de persones al darrera amb ganes de seguir treballant dia a dia per Calella.
Han passat els anys en que hi havia regidors del govern anterior que tan sols apareixien unes hores a la setmana per l'Ajuntament. Ha passat el temps en que les oportunitats passaven per davant i no s'aprofitaven. Ha passat el temps de les vaques grasses i ara s'ha de seguir treballant amb menys recursos per cobrir les necessitats dels més desafavorits, fent unes despeses socials cada cop més importants. Per qué, no ho oblidem, per nosaltres, les persones són el més important i la raó de la nostra tasca diaria.
Es per fer de Calella un referent de ciutat humana, acollidora i amigable que CiU us demana el vostre suport. I us el demana perqué som gent de paraula
 
 

lunes, 28 de julio de 2014

De la negació a l'esperança


Aquest ha estat un cap de setmana molt trist. Divendres a la tarda vaig saber que el MHP Jordi Pujol, havia fet una declaració pública en la que confessava haver amagat en comptes a l'estranger, uns diners que segons deia, provenien de l'herència del seu pare i que eren pels fills i la seva dona. Diners que mai varen ser declarats a Hisenda.

Primera reacció: No pot ser. Negació.

Però no era una notícia dels diaris de la caverna, era una declaració feta per ell mateix, una confessió en tota regla.

Segona reacció: Incredulitat

Un referent de Catalunya i del catalanisme, l'home que havia fet de pal de paller de molts dels qui creiem en Catalunya, en els valors que representava per la seva trajectòria vital, política i moral; l'home que havia marcat pautes de conducte i era exemple de trajectòria honesta i valenta....Tot això s'esvaïa en un moment.

Tercera reacció: Tristor, Depressió

Vaig passar un dissabte trist, tancat en mi mateix, reflexionant si valia la pena seguir en els ideals polítics en els que crec i que s'esmicolaven per la pèrdua de confiança en una persona en la que havia cregut sempre. Els amics, la meva dona, tots em veien apagat, sense voler participar en res. Sabien el que em passava i ho respectaven.

Quarta reacció: Esperança en el futur

Avui tot és més clar. Catalunya i el seu futur són més que una persona per més referent i estimada que sigui. Jo vull seguir treballant al costat dels qui volen un millor esdevenir pel meu país, pels qui lluiten amb honestedat manifesta i amb valentia; els que, si cauen, s'aixequen i tenen forces per animar als altres a seguir; pels qui volen, com jo, una nova Catalunya sense els errors del passat, on s'escombri als corruptes, als malversadors, als evasors, als aprofitats; una Catalunya on les persones siguin el valor més important, on cadascú rebi el que es guanyi de manera justa i honesta; una Catalunya transparent.

He passat un dol. Una pèrdua. Però m'he refet.
I he trobat un millor sentit al que vull fer. Estimo Catalunya i tots els qui l'estimen són la meva família. I vull tenir una família neta, amb valors; una família on tots ens puguem mirar a la cara i puguem dir ben alt i ben fort que no tenim res a amagar.

domingo, 18 de mayo de 2014

GUANYEM-NOS EUROPA




El proper diumenge 25 de Maig Europa té una cita amb les urnes per escollir els seus representants al Parlament Europeu.

Aquests dies de campanya electoral a Calella, he pogut constatar una apatia important per part de ciutadans i partits polítics ( amb comptades excepcions) i parlant amb la gent pel carrer, n'hi ha molts que no saben per què hi ha eleccions ni quina importància tenen.

Catalunya està en un procés de canvi, canvi en la relació amb l'Estat espanyol i canvi en la manera de voler organitzar el nostre esdevenidor social, econòmic, polític i de convivència.

Tenim anunciada una consulta per decidir el nostre futur el proper dia 9 de Novembre i des de l'Estat espanyol i des de partits polítics d'obediència espanyola, es posen sobre la taula les set plagues d'Egipte per Catalunya en cas de voler-nos separar; ens amenacen amb l'ostracisme més ferotge i amb l'oblit mundial.

La majoria dels catalans estem convençuts que la independència de Catalunya, que no serà fàcil d'aconseguir i que serà dura al principi, ens portarà unes cotes de millora social, econòmica i política molt més grans i beneficioses que continuar amb la pertinença a l'Estat espanyol.

Europa comença a mirar a Catalunya i el seu procés i com més desastres vaticina el Govern espanyol, més curiositat sent el mon per saber com es desenvolupa el nostre procés.

Per això, si Europa ens mira, nosaltres no li podem girar l'esquena. Necessitem una veu forta a Europa i demostrar que Catalunya no renuncia a Europa. El dia 25 de Maig les urnes a Catalunya s'han d'omplir de paperetes, sigui quina sigui la opció que es trii però s'ha de guanyar a l'abstenció.



Si votem massivament el 25M serà més fàcil votar el 9N
 
 
 
 
 

 

lunes, 17 de febrero de 2014

Catalunya, una Nació sense Llibertat


La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha deplorat aquest dilluns 17 de febrer de 2014,  que, a parer seu, "a Catalunya no hi ha llibertat". "Els primers que parlen de procés democràtic menystenen la llibertat dels catalans", ha etzibat Camacho després que el president de la Generalitat, Artur Mas, instés l'empresariat català a implicar-se en el procés cap al dret a decidir del país.
La Sra. Camacho te tota la raó. A Catalunya no hi ha llibertat.
No hi ha llibertat per exercir el dret a decidir el futur d'aquesta gran Nació. Què millor exercici de llibertat que poder votar. 

No hi ha llibertat per poder seguir amb la immersió lingüística que la immensa majoria dels diputats del Parlament de Catalunya i per tant representants del poble, varen votar en la LEC. La llengua representa en fonament de la cultura catalana i és i serà la millor eina per la cohesió social.
No hi ha llibertat per poder decidir si una dona pot o no seguir amb el seu embaràs, que prendre una decisió tan dura com avortar no pugui exercir-se amb total reflexió i serenor.
No hi ha llibertat per que les decisions del poble què és lliure i sobirà, puguin arribar a ser el que el poble vol. La tutela dels tribunals espanyols escapça una vegada i un altra les decisions del Parlament de Catalunya.
No hi ha llibertat per poder invertir els nostres diners en el que necessitem. El dèficit fiscal que tenim amb l'Estat espanyol fa que Catalunya estigui obligada a pidolar ajuts financers que amb interessos s'han de tornar i que, es venen, com que, gracies a l'Estat, Catalunya por pagar les seves factures.

Però si que hi ha prou llibertat per que personatges com la Sra. Sánchez Camacho i d'altres que combreguen amb les seves mateixes idees i lleialtats, es puguin expressar com ho fan i no s'exerceixi sobre ells cap acció contraria a la democràcia i a la llibertat d'expressió, valors que Catalunya té en el seu ADN.
Pobre terra meva que has de ser trepitjada pels peus de gent que només et veu com una mamella de la que anar munyint la riquesa que tens!!!

Està arribant el dia en que l'Estat espanyol sentirà com de fort és el clam de LLIBERTAT dels catalans.


lunes, 23 de diciembre de 2013

SOBRE LA REFORMA DE LA LLEI DE L'AVORTAMENT


Aquesta setmana hem rebut un altra sotrac per part del Partit Popular amb l'aprovació de la reforma de la llei de l'Avortament que el ministre de Justícia Sr. Alberto Ruiz Gallardón, ha defensat a les Corts espanyoles.

Una reforma de la llei que com a metge em comporta una sensació de frustració en comprovar com els arguments regressius que s'han utilitzat només són polítics i religiosos, sense cap fonament científic. I voler combatre la recalcitrant i obtusa mentalitat dels qui ho defensen amb arguments de salut, de llibertat personal, de benestar físic i mental, és impossible.

Quan a l'Estat espanyol es va poder exercir el DRET a l'avortament, primer amb restriccions i poc a poc amb supòsits més amplis, la mortalitat per pràctiques clandestines va caure en picat. Moltes vides es varen salvar, vides de dones que volien exercir el dret a decidir el seu futur, dones que davant la certesa d'un fetus mal format decidien no seguir endavant el seu embaras, dones que després d'una agressió sexual no volien portar dins seu un fill no desitjat.

La medicina prenatal ha evolucionat molt en els darrers anys, amb l'assoliment de tècniques de diagnòstic i de tractament intra úter impensables només fa unes poques dècades.

I ara, tot això, pot perdre molt del seu valor al no poder fer que les dones DECIDEIXIN QUE FER amb la seva gestació.

Que sigui possible decidir NO és dolent. Quan hi ha diversos camins a escollir, la persona ben informada pot prendre la seva ruta amb coneixement de causa.

I, no ho oblidem, l'educació sexual del nostre jovent, a les escoles, sense tabús, amb claredat i sense amagar realitats és el pilar fonamental per evitar situacions que comportin acabar amb un embaras no desitjat i amb el tràngol de passar per una decisió dura sempre com és la interrupció d'un embaras.

L'Església Catòlica espanyola, en veu del president de la Conferència Episcopal Española, Rouco Varela, demana un òrgan fiscalitzador que verifiqui que els supòsits de l'avortament siguin conformes a llei. Això significa que no es fien de que els criteris mèdics necessaris siguin fiables. Això significa que la Santa Inquisició s'ha tornat a reactivar.

ELS EXTREMS SEMPRE ES TOQUEN


Avui ens hem despertat a Calella amb dues accions anònimes contra CiU.

A la nostra seu del C/ de la Bruguera s'han enganxat cartells a la porta tapant la fotografia de l'Alcaldessa . Aquests cartells es refereixen al País Valencià i porten una estelada vermella. Parlen de trencar cadenes.

També, al Passeig de Mar, una pintada anònima, amb una creu gamada nazi, demana la càmera de gas pel President Mas.

Que s'ataqui a CiU des de diferents extrems de la política i d'una manera acarnissada, només pot significar que estem en el bon camí per aconseguir l'objectiu de poder decidir el nostre futur com a Nació i preparar -nos per l'Estat independent que una gran majoria de catalans desitgem.

Els arguments de la por i la violència no podran fer que els catalans que volem ser lliures deixem de defensar amb tota la nostra convicció els principis bàsics de la nostra identitat, la nostra llengua, la nostra cultura i la convivència entre les persones i els pobles.

jueves, 7 de noviembre de 2013

Volia dir-ho


Ara fa temps que no em poso davant de l'ordinador per escriure.
 Avui he sentit la necessitat de fer-ho per que a Calella passen coses i m'agradaria opinar sobre alguns temes.

 
 



 
El Museu del Turisme ha de ser un equipament essencial per donar a conèixer la evolució d'aquesta industria a la ciutat, al país i al mon. Una gran oportunitat que el Sr. Jordi Ten va saber imaginar i que fa poques setmanes ja va palesar amb el tast que ens va oferir a la Sala d’exposicions Lluís Villaret al carrer de la Bruguera. Un tast que va deixar un gust saborós i que encara més em va despertar les ganes de gaudir del Museu en la seva màxima expressió. Penso que aquest equipament, que s'ubicarà a la Fàbrica Llobet, ha de ser viu i dinàmic, que ha d’anar creixent dia a dia i que no pot ser un Museu on tan sols es vagi a mirar sinó que s'ha de participar d'ell, se’l ha de fer bategar i ha d’aconseguir ser un referent en el tema.


De la mateixa manera que Barcelona o Girona son atractius pels nostres visitants, Calella pot esdevenir un destí cultural pels qui estan en altres llocs de vacances.






Aquest cap de setmana, Calella s'omplirà de nassos vermells. No seran embriacs, sinó pallassos. Pallassos d'Hospital que porten la seva alegria als nens i als adults que passen moments complicats per la malaltia i que estan ingressats als hospitals de Catalunya. Aplaudeixo aquesta iniciativa, que , he de confessar, em va fer una certa por quan es va gestar.
 Els metges, i jo en sóc un, ens preocupem molt per la salut de les persones; diagnostiquem, tractem, aconsellem, operem, rehabilitem... i molts cops no pensem, millor dit quasi mai pensem, en les hores de soledat que els malalts pateixen durant l'ingrés, en com de llargues es fan les hores i quin sentiment de reclusió es te dins de les quatre parets de l'habitació.
Us puc ben assegurar que una persona alegre, positiva, afronta millor la malaltia i és més fàcil que es curi.

Avui dia, els hospitals són confortables, tenen bon utillatge, s'intenta que siguin eficients però s'assemblen més a una presó sense reixes que a un lloc amable on guarir la malaltia.
Jo em vaig formar a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Barcelona, un recinte amb jardins, amb espais oberts on personal sanitari i pacients, visitants i familiars, tenien la oportunitat de passejar i gaudir de l'aire lliure.
Trobo a faltar en els nostre moderns hospitals aquesta opció de sortir a passejar, a gaudir de la natura, a deixar enrere les parets que encerclen als malats i als qui hi treballen.

Es cert que l'hospital de Calella te unes vistes privilegiades de la ciutat i del mar i això ja relaxa moltíssim, però no disposa de cap jardí on es pugui passejar, seure una estona a l'aire lliure o simplement somiar a ser......
Apunto que a l'espai adjacent a l'hospital, a l'antic Hostal Vell i tenim una oportunitat per fer-hi un lloc de lleure pels nostres pacients i acompanyants. Ara és un aparcament pel personal i un edifici ruïnós, protegit?? però en ruïnes. Potser caldria pensar-hi en aprofitar aquest espai per la salut i no deixar-lo degradar més.