Volia dir-ho

Ara fa temps que no em poso davant de l'ordinador per escriure.

 Avui he sentit la necessitat de fer-ho per que a Calella passen coses i m'agradaria opinar sobre alguns temes.

 

 

 El Museu del Turisme ha de ser un equipament essencial per donar a conèixer la evolució d'aquesta industria a la ciutat, al país i al mon. Una gran oportunitat que el Sr. Jordi Ten va saber imaginar i que fa poques setmanes ja va palesar amb el tast que ens va oferir a la Sala d’exposicions Lluís Villaret al carrer de la Bruguera. Un tast que va deixar un gust saborós i que encara més em va despertar les ganes de gaudir del Museu en la seva màxima expressió. Penso que aquest equipament, que s'ubicarà a la Fàbrica Llobet, ha de ser viu i dinàmic, que ha d’anar creixent dia a dia i que no pot ser un Museu on tan sols es vagi a mirar sinó que s'ha de participar d'ell, se’l ha de fer bategar i ha d’aconseguir ser un referent en el tema.

De la mateixa manera que Barcelona o Girona son atractius pels nostres visitants, Calella pot esdevenir un destí cultural pels qui estan en altres llocs de vacances.

Aquest cap de setmana, Calella s'omplirà de nassos vermells. No seran embriacs, sinó pallassos. Pallassos d'Hospital que porten la seva alegria als nens i als adults que passen moments complicats per la malaltia i que estan ingressats als hospitals de Catalunya. Aplaudeixo aquesta iniciativa, que , he de confessar, em va fer una certa por quan es va gestar.

 Els metges, i jo en sóc un, ens preocupem molt per la salut de les persones; diagnostiquem, tractem, aconsellem, operem, rehabilitem... i molts cops no pensem, millor dit quasi mai pensem, en les hores de soledat que els malalts pateixen durant l'ingrés, en com de llargues es fan les hores i quin sentiment de reclusió es te dins de les quatre parets de l'habitació.

Us puc ben assegurar que una persona alegre, positiva, afronta millor la malaltia i és més fàcil que es curi.

Avui dia, els hospitals són confortables, tenen bon utillatge, s'intenta que siguin eficients però s'assemblen més a una presó sense reixes que a un lloc amable on guarir la malaltia.

Jo em vaig formar a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Barcelona, un recinte amb jardins, amb espais oberts on personal sanitari i pacients, visitants i familiars, tenien la oportunitat de passejar i gaudir de l'aire lliure.

Trobo a faltar en els nostre moderns hospitals aquesta opció de sortir a passejar, a gaudir de la natura, a deixar enrere les parets que encerclen als malats i als qui hi treballen.

Es cert que l'hospital de Calella te unes vistes privilegiades de la ciutat i del mar i això ja relaxa moltíssim, però no disposa de cap jardí on es pugui passejar, seure una estona a l'aire lliure o simplement somiar a ser......

Apunto que a l'espai adjacent a l'hospital, a l'antic Hostal Vell i tenim una oportunitat per fer-hi un lloc de lleure pels nostres pacients i acompanyants. Ara és un aparcament pel personal i un edifici ruïnós, protegit?? però en ruïnes. Potser caldria pensar-hi en aprofitar aquest espai per la salut i no deixar-lo degradar més.